
Divendres passat Toni Strubell va visitar Lleida per presentar El moment de dir prou (La manifesta incompatibilitat amb Espanya, de l'editorial lleidatana Pagès) i, de retop, aixecar els ànims dels, segons ell, "deprimits catalanistes". El propòsit d'aquesta nota no és impugnar la diagnosi de la suposada depre' col·lectiva ?si ho haguéssim de fer, diríem que no s'ha de confondre l'erosió de la confiança social en els líders polítics amb un sentiment tràgic sobre l'esdevenidor nacional'? sinó reportar una de les idees més edificants que vam sentir al nét del doctor Trueta ?i que pertany al domini de les veritats històriques més que al de la psiquiatria de l'esperit: hem arribat massa lluny per quedar-nos aquí.
Efectivament, hem arribat, col·lectivament, molt lluny, massa lluny perquè ara siguem tan ingenus ?no pas pessimistes, sinó ingenus? de pensar que, amb un mal finançament i un estatut escapçat, s'ha acabat la història ?o en queda posposada la continuïtat sine die. Bon Nadal a tothom.