Barcelona · El coordinador de la Comissió per la Dignitat, Toni Strubell, creu que "és un bon moment per reflexionar sobre el moment del sobiranisme a casa nostra tal com recomana darrerament el Col·lectiu Joan Crexell". Strubell creu que els nous temps demanen moviment i no immobilisme. En un article a l'Avui, afirma que "paradoxalment i en contrast amb el dinamisme que ha mostrat la societat civil darrerament, hom diria que ERC i CiU han tendit a arrugar-se en el seu sobiranisme. Mentre els primers anuncien que segueixen apostant per Montilla, els segons cada dia semblen fer menys fàstics al PP". Alhora, recorda que "tots dos van refusar una ILP sobiranista al Parlament". Per tot això es pregunta, "en què beneficiarà la causa catalana tot això?". Creu que "en no res". I afegeix: "D'acord, tindrem en Mas president. Però serem més sobirans? Els vint-i-tres anys de CiU al poder certament no conviden a l'optimisme".

Davant l'"anunciat immobilisme" d'ERC i de CiU, Strubell destaca el paper de Reagrupament: "a qui pot sorprendre que vagi agafant força una alternativa més pendent del país que de la poltrona com la de Reagrupament-Laporta? Flagel·lada per tots els defensors de l'statu quo, ¿no és aquesta l'aposta més lògica dels qui veuen que el país hi té molt a guanyar i poc a perdre en la nova legislatura? A més, és l'únic grup que ha reaccionat davant els interessants moviments produïts al si del nostre país darrerament". I afegeix: "em demano, doncs, si no acabarà essent l'opció més ben situada per recollir l'esperit d'aquella vella Crida Nacional que tants fruits va donar. s evident que molts ja la veuen com una promesa de foc nou per a uns temps que demanen moviment -i no immobilisme- si el país se n'ha de sortir".

D'altra banda, també es pregunta què queda, 23 anys després, de la Crida Nacional. Pel que fa a les persones "amb Carod a punt d'entrar als boxs i Colom a la segona línia de CDC- tot fa pensar en un cicle acabat". Destaca que Esquerra continua existint, "però la percepció popular que se'n té avui -per bé o per mal- és la d'una certa satel·lització a l'òrbita dels socialistes. Així, sovint quedem astorats en veure que els mateixos portaveus republicans són els més ardits defensors del PSC-PSOE". Segons Strubell, "el fet que per enlloc es palpi un propòsit d'esmena -al contrari, encara insisteixen a "arrossegar" els socialistes no se sap ben bé cap a on- fa pensar en la inexorable caiguda lliure d'aquest grup que les enquestes auguren".