
Si la qualitat de les institucions és un dels factors que més incidència té en l'evolució econòmica, podem dir que Espanya necessita millorar, i molt. Vegeu sinó l'apunt de Xavier Sala-Martín, "Montoro se cree que somos tontos".
A l'article Sala-Martín hi destapa l'enganyifa de Montoro, qui presenta com un excel·lent resultat la recaptació del 2012 sense dir que ha canviat els terminis de pagament de l'impost de societats ─i ja ha cobrat el que tocava per mig 2013.
En llegir-lo m'ha vingut al cap la darrera presentació de les dades d'atur feta per la Ministra Báñez: 1.729.400 aturats al conjunt dels Països Catalans, vora 6 milions a tot l'Estat i, sense ni una ombra de rubor al rostre, la Ministra de Treball diu que comença a veure llum al final del túnel. Cal tenir estómac!
Tal mostra d'optimisme es basava en la temerària afirmació que la destrucció d'ocupació després de la reforma laboral ha estat menor que la que es produïa abans de l'aprovació de la miraculosa reforma. Qualsevol persona aturada, o qualsevol que tingui a prop una persona aturada (és a dir, tothom) ja veu d'entrada que, quan s'està per damunt del 25% d'atur al conjunt de l'Estat, qualsevol nova pujada és un fracàs per si mateix.
Senyora Ministra, el resultat és demolidor: la seva reforma laboral és un fracàs"
I qualsevol persona que hagi treballat en qualsevol empresa ja sap que fer o no fer contractacions no té a veure només amb la legislació laboral, com tampoc de manera principal. Aquesta pesa, és clar, però pesa molt més l'evolució de la demanda, la confiança en les perspectives futures o, agregadament, l'evolució general de l'economia. I que no és el mateix planificar plantilles en un entorn de creixement que fer-ho en una situació de recessió.
Què li sembla, senyora Ministra, si comparem la seva Reforma Laboral en relació a una variable com és el PIB i si ho fem pels dos últims anys en què hem estat en recessió, els anys 2009 i el 2012. El resultat és demolidor: la seva reforma laboral és un fracàs.
No tenim encara les dades per comunitats autònomes del PIB de 2012 (ens cal una República, també per això) així que farem servir el marc que a vostè li agrada: l'estatal.
Al 2009, el més dur de la crisi, l'economia patí una davallada del 3,7% i el mercat laboral va destruir 1.200.000 llocs de treball al conjunt de l'Estat. El 2012, segons vostè, "només" se'n van destruir 850.000 (quin èxit!) després d'haver aprovat al febrer de 2012 "l'extremadament agressiva" reforma laboral, any que es tanca amb una contracció de l'1,37% del PIB.
No es pot confiar en la qualitat institucional de l'Estat espanyol"
Ras i curt: abans de la reforma laboral, cada punt de PIB perdut suposava destruir 324 mil llocs de treball, amb la seva reforma cada punt que cau el PIB ha costat 620.000 llocs de treball. Gairebé el doble!
Rectificaran del seu error? Deixaran que els agents socials pactin a dins les empreses mesures de flexibilitat interna per reduir l'enorme impacte de les recessions en termes d'ocupació que es produeix de forma singular en l'economia espanyola?
Avui, que la Casa Reial acaba de ratificar el Corrupte secretari de les Infantes, que Rajoy confirma la crueltat amb els catalans del sostre dèficit o que l'ex-tresorer del PP aporta proves al jutge per demostrar que l'amnistia al defraudadors aprovada pel PP beneficiava el tresorer del PP, avui, doncs, no és un gran dia per confiar en la qualitat institucional de l'Estat espanyol.