PILAR ANTILLACH (Camporrells, Osca, 1959) és periodista. Ha treballat a l'agència Efe de Londres i ha estat corresponsal a París per a Antena 3 Ràdio i el setmanari El Món. Actualment és redactora d'informatius de TV3 i membre del Comitè Professional de TVC, des del qual s'han denunciat ingerències dels poders polítics com els blocs electorals o el senyal realitzat de TV, entre d'altres. Encapçala la llista Renovació al CPC. Ara o mai, integrada per la gran majoria de professionals que ja van formar la candidatura el desembre passat.

El lema de la seva candidatura és Renovació al CPC. Ara o mai. Per què és la darrera oportunitat? Potser les noves generacions de periodistes tornen a intentar fer un Col·legi actiu...
L'esforç que hem fet i les dificultats que hem passat no conviden pas a tornar-ho a intentar. Se'm fa molt difícil creure que un grup de gent es torni a engrescar en una història així. La majoria dels col.legiats supera els cinquanta anys, i per sota dels trenta cinc són una minoria. Per altra banda, la percepció del CPC és d'inutilitat, perquè tradicionalment ha estat incapaç de donar resposta als problemes i necessitats de la professió, entre ells, el de la precarietat laboral. La nostra candidatura va obtenir el 46,98% dels vots, però no ens han deixat fer absolutament res en aquests mesos, ens han ignorat i per descomptat, ens han intentat fer fora.

No han pogut proposar res, en les juntes que s'han celebrat des del desembre passat?
D'entrada, aquestes juntes no han estat precisament normals, s'ha discutit molt sobre les candidatures i gens sobre els problemes de la professió.

Qui els ha intentat fer fora?
El CPC és un club privat de quatre amics, i si no estàs entre aquests amics, no comptes per a res. Els meus companys i jo teníem la intenció de treballar i dialogar amb tothom, per aconseguir un Col·legi sense sectarismes, però no ha estat possible. Per altra banda, tenim la sensació que la maquinària més burocràtica del CPC està al servei de la llista de Huertas, donant-los totes les facilitats per fer la seva campanya. Això, cal recordar-ho, ja va passar a les anteriors eleccions, en què la llista de Sebastià Serrano tenia el correu electrònic de tots els col·legiats des del primer dia, i van muntar el seu quarter electoral al mateix CPC, utilitzant les seves infraestructures.

Ara torna a haver-hi una mena de seu electoral, a les instal·lacions?
Pel que sembla, Montserrat Minobis continua passejant-se pel Col·legi com si en fos la degana, i fins i tot s'ha instal·lat en un despatx, com també ho ha fet en Huertas. Així que tots dos treballen des de dins del Col·legi per al 15 de maig.

Hi ha qui diu que potser valdria més tancar el CPC.
Hi ha molta gent que ho pensa. Jo crec que si no es produeix una renovació profunda dels planejaments i funcionament del Col.legi, no podrà aguantar quatre anys més en aquesta situació de crisi alarmant. Aleshores, potser el tancarien, o s'acabaria morint ell sol fins a desaparèixer.

Si la seva llista no aconsegueix guanyar, creu que l'altra candidatura comptarà amb vostès per treballar conjuntament?
Doncs no. El candidat Huertas sempre ha estat clar: no li agrada el consens. Parla de treball en equip, però es refereix al seu equip, no al nostre, per descomptat. Tenim clar que si no tenim prou majoria, no ens deixaran fer absolutament res i ens marginaran de qualsevol qüestió.

I aleshores, quina seria la seva actitud, es plantejarien plegar?
En absolut. Nosaltres ens creiem molt la nostra professió, i si estem aquí és per lluitar com sigui per millorar aquest ofici. Seguirem fent soroll, com fins ara hem fet des de fora, i hem aconseguit moltes coses. Per exemple, avui ja no hi ha cap partit que gosi defensar públicament els blocs electorals, i amb l'episodi d'El Carmel, els comitès professionals vam deixar clar que tenim prou força com a col.lectiu.

Arran de l'escàndol del cas Carmel, creu que tothom ha après alguna lliçó?
Fins ara jo pensava que mai més tornaríem a viure un altre cas Carmel, però després de llegir les declaracions de Josep Maria Huertas, assegurant que no sap què hauria fet ell si hagués estat degà, doncs ja dubto molt. El que li ha passat al senyor Huertas és que ha volgut protegir als seus amics del club, especialment Joan Brunet -degà aleshores-, però les seves paraules, amiguismes a banda, em semblen especialment greus i perjudicials per a la dignitat de la professió.

En quin sentit?
S'està donant un missatge erroni sobre la professió a les institucions. Tinc por que després de sentir les declaracions d'un candidat a degà les administracions pensin que tornaran a tenir carta lliure per enviar protocols i fer el que vulguin.

Què hauria fet vostè si hagués estat degana?
El mateix que vaig fer des del comitè professional de TV3. Anar a parlar amb les institucions i deixar-los clar que si no retiraven el protocol, tindrien problemes amb la professió, perquè no pensàvem deixar-nos manipular.

La clau de volta és aconseguir la total independència del CPC respecte de les institucions?
Per descomptat. Això de portes enfora, i dins del Col·legi, posar punt i final al sectarisme imperant d'aquest club per obrir-lo a tots els periodistes.

A la llista que vostè encapçala l'han etiquetada de convergent, separatista, d'haver pactat amb l'aparell del PSC, etc. Per altra banda, també es diu que la llista de Huertas representa el sector oficial del CPC, vinculat al PSC. Semblen unes eleccions polítiques, més que professionals.
El que hem de fer entendre d'una vegada per totes és que el fet de ser bon professional no té absolutament res a veure amb la tendència ideològica d'una persona o si aquesta milita o no en un partit. Però la nostra llista ha posat nerviosa molta gent, perquè el sistema tradicional d'etiquetatge els ha fallat, s'han trobat amb una llista professional, on la ideologia política de cadascú no m'interessa el més mínim.

Quan es va muntar una llista diferent a la candidatura unitària que ja estava feta amb Lluís Foix al capdavant, els seus impulsors van criticar que aquest periodista no "és prou d'esquerres". Aleshores es trencava el consens i la mateixa degana en funcions, Maria Favà, anava a l'altra llista. Li sembla que era una maniobra que ja estava preparada?
El comentari sectari respecte a Foix el va fer Montserrat Minobis. No crec que rebentar el consens estigués preparat, perquè la decisió de proposar a Lluís Foix que encapçalés una llista unitària va ser presa per unanimitat de tota la junta. El que va passar és que el sector del club privat es pensava que no trobaríem ningú de consens. Quan el personatge va aparèixer, van veure perillar el seu feu, i Montserrat Minobis va tornar a entrar en escena. Probablement estaven desesperats i van decidir fer el que calgués per blindar la "seva" institució.

L'equip de Huertas pot defensar un projecte propi per al CPC, i si aquest no coincidia amb el de Lluís Foix, tirar endavant una alternativa.
No crec que tinguin cap projecte per renovar el Col·legi. Simplement, és un intent desesperat de mantenir el poder. Només cal veure el seu programa, tot són imprecisions.

La seva candidatura té entre els seus punts principals del programa l'elaboració d'una auditoria externa dels comptes del CPC. No són transparents, els números?
Doncs no ho sabem, perquè en els mesos que portem al Col·legi no hem tingut accés a aquestes auditories que en Huertas diu que existeixen, ni ningú ens les ha ensenyat. Però em sembla de sentit comú per començar a treballar saber amb detall quina és la situació interna del CPC. Amb aquesta informació a la mà, començaríem a renegociar els convenis per tal de reduir el dèficit d'alguns serveis.

El candidat Huertas ha assegurat que aquestes auditories externes existeixin, i que si no les han consultats, és perquè no volen, perquè són accessibles.
Doncs nosaltres no les hem vist. En qualsevol cas, Josep Maria Huertas és només un candidat, i no em sembla normal que sigui ell qui asseguri aquestes coses, perquè ell no ha estat en la darrera junta del Col·legi. Si algú ha de sortir a dir que sí que es fan auditories, i a mostrar-les, hauria de ser algun responsable de la institució, no un candidat