La decisió turca d'acostar-se a Europa ha portat l'actual govern islamista del primer ministre Erdogan a trencar un tabú. Per primera vegada al parlament de Turquia es va parlar de manera explícita del problema kurd els passats dies 10 a 13 de novembre. El govern ha anunciat un seguit de mesures destinades a reconèixer alguns dels drets del poble kurd i l'oposició turca l'ha acusat de traïció, de vendre's als kurds, d'haver-los donat el que no havien aconseguit amb vint-i-cinc anys de lluita armada.
Per la seva part, els kurds consideren que el govern ha fet curt i que l'acord polític que ha de posar fi al conflicte encara està per arribar. Per valorar els passos del govern islamista cal recordar que no fa tants anys Turquia negava la mateixa existència d'un poble kurd i davant l'evidència d'una població d'entre dotze i quinze milions de persones de llengua, costums, història i cultura no turques, va inventar-se l'eufemisme dels turcs de les muntanyes, donat que el Kurdistan turc és una zona de muntanyes.
Ara que es parla de l'existència d'un poble kurd i se li reconeixen alguns drets elementals, el nacionalisme turc reacciona pujant-se per les parets. També cal recordar que el conflicte ha produït entre 35.000 i 45.000 morts. Les mesures anunciades ara pel govern han estat: autoritzar a pobles i ciutats kurdes a recuperar el seu nom original (havien estat turquitzats), donar per acabada la prohibició de fer servir la llengua kurda en les activitats polítiques i crear d'una comissió independent per prevenir discriminacions. El partit kurd DTP (Partit per a una Societat Democràtica), que té una trentena de diputats en el parlament turc, ha dit que aquestes mesures són "insuficients" mentre que l'oposició política turca (Partit Republicà del Poble, laic, i Partit per a una Acció Nacionalista, d'extrema dreta) diu que la unitat nacional està en perill perquè "el govern fa concessions als terroristes".
Guerrillers rebuts com herois
El passat dia 19 d'octubre el PKK (Partit dels Treballadors Kurds, que dirigeix la guerra de guerrilles) va voler efectuar una prova sobre les intencions del govern turc enviant vuit guerrillers dels milers que hi ha al Kurdistan iraquià com ambaixadors de pau, oferint la seva rendició a les autoritats turques. Uns 50.000 kurds van anar a la frontera a rebre'ls i unes 100.000 persones van sortir al carrer a Diyarbakir (capital del Kurdistan turc) a saludar-los com herois.
Durant el seu recorregut i durant dos dies desenes de milers de kurds van acudir de tot el Kurdistan turc a festejar-los. Molts turcs van quedar escandalitzats. Erdogan sembla voler posar fi al conflicte però el seu partit islamista moderat no disposa de la majoria de dos terços al parlament que li permetria canviar la Constitució per reconèixer la existència de un poble kurd i dels seus drets. Pel que sembla, però, la majoria de l'opinió pública turca encara no està preparada per a aquestes reformes que permetrien resoldre la qüestió kurda.
Avenços parcials però falta l'element clau
A partir d'ara el fet de poder parlar en kurd a la vida política posarà fi a la persecució judicial que han patit desenes de representants kurds portats davant dels tribunals des de fa anys per no parlar en turc. I la creació de una comissió independent encarregada de tractar les denuncies sobre violacions dels drets humans farà possible fer la llum sobre els aproximadament cinc mil casos de kurds desapareguts durant els vint-i-cinc anys de guerra.
Cal afegir que els menors d'edat que fins ara eren condemnats, segons la llei antiterrorista, a fortes penes de presó per llençar pedres contra les forces de l'ordre turques seran ara jutjats per tribunals per nens i no seran empresonats. També seran aixecades les restriccions existents sobre els programes en llengua kurda als mitjans de comunicació. Segons el ministre de l'Interior es tracta d'un primer paquet de reformes destinat a complir els criteris d'adhesió a la Unió Europea i que han de conduir a una nova Constitució "pluralista i liberal".
L'actual Constitució és hereva del cop d'Estat militar del 1980 i en ella no es reconeix la existència del poble kurd. Aquestes reformes, però, no contenen l'element clau que permetria avançar cap a un acord polític que posés fi a la guerra: l'amnistia dels membres del PKK, la guerrilla kurda, i el retorn dels 12.000 refugiats kurds a l'Iraq. El govern tampoc ha acceptat encara el dret a l'educació en la llengua materna que reclamen els kurds.
