La irresponsabilitat de la classe dirigent de Grècia, que ha estat a punt de carregar-se la moneda única europea, té evidents conseqüències econòmiques, socials i polítiques, però també militars. Perquè Grècia és un dels estats europeus que més diners dedica, proporcionalment, a les seves forces armades i a la compra de nous armaments (possiblement el que més).
Amb la crisi això s'acabarà, les retallades no sols afectaran els treballadors sinó que arribaran a les forces armades i al seu equipament militar. Qui més pot beneficar-se d'aquesta nova situació és, sens dubte, Turquia. Grècia va nàixer com Estat el 1830 en lluita contra l'imperi turc, després de quatre segles d'ocupació, i des d'aleshores els grecs han lluitat en diverses ocasions contra els seus veïns turcs als qui consideren el seu pitjor enemic.
Per la seva part, els turcs estimen que les illes greges que estan a tocar de les seves costes són una injustícia i una aberració política i geogràfica, i tenen desplegats, des del 1974, 30.000 soldats a la part nord de l'illa de Xipre. s una enemistat profunda que ha portat els dos estats a gastar enormes sumes de diners en armes i a mantenir unes forces armades pletòriques d'efectius.
En nombre, les forces armades turques són les segones de l'OTAN, darrera dels Estats Units, i el govern d'Ankara hi dedica el 2,1% del seu PIB mentre que el govern d'Atenes, el 2007, s'hi gastava el 3,3% del seu PIB -i enguany hi té previst el 2,8% (6.000 milions d'euros). En números, això vol dir que els turcs es gastaven, l'any 2008, 11.663 milions de dòlars i els grecs 9.706 milions. Segons el diari francès Le Monde, aquestes xifres situen Grècia com l'Estat de la Unió Europea que, proporcionalment, més gasta en defensa (el promig dels estats europeus membres de l'OTAN es del 1,7% del PIB).
De la mateixa manera que durant anys Atenes ha falsejat les seves xifres macroeconòmiques, la CIA nord-americana estima que la despesa real en defensa de Grècia és del 4,5% del PIB. Pel que fa al nombre de persones dedicades a la defensa a Grècia, aquestes representen el 2,9% de la població activa mentre el promig dels estats de l'OTAN és del 1,1%.
Reivindicacions turques a l'Egeu i Xipre
El 1996 els dos estats van estar a punt d'entrar en guerra per la possessió d'un illot grec despoblat situat davant les costes turques. La intervenció del govern nord-americà va frenar l'enfrontament militar a l'últim moment però el problema de la repartició de les aigües i illes del Mar Egeu no ha estat mai resolt. S'hi suma el conflicte de l'illa de Xipre, en el qual les forces armades turques mantenen dempeus una fantasmagòrica República del Nord de Xipre que ningú més que Ankara reconeix a tot el món. No hem d'oblidar que la República de Xipre forma part de la Unió Europea i té el nord de l'illa ocupada per 30.000 soldats turcs.
El Consell Nacional de Seguretat de Turquia considera Grècia com l'amenaça exterior número u i l'aviació turca viola diàriament l'espai aeri grec al Mar Egeu en una demostració de força i d'irredentisme territorial i marítim. A Turquia, el pressupost destinat a defensa escapa del control del govern i del parlament donat el pes històric dels militars turcs en la vida política del país però l'actual govern islamista moderat d'Ankara s'esforça per millorar les relacions amb Atenes. En els últims temps, un dels dos exèrcits desplegats a la costa oest ha estat traslladat al sud-est per combatre a la guerrilla independentista kurda del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan).
Menys despeses en armament
La crisi grega que ha obligat a intervenir la UE i el FMI (Fons Monetari Internacional) per salvar el país de la fallida, i per això el director del FMI, el francès Dominique Strauss-Kahn, ha advertit que en els pròxims anys el govern d'Atenes haurà de "disminuir clarament" el pressupost de defensa. El ministre grec adjunt de defensa de l'actual govern, Panos Beglitis, després de reconèixer que als anys 80 i 90 les despeses militars van arribar al 5 i 6% del PIB, ha anunciat que es compraran menys armaments dels previstos i s'està revisant el contracte signat per l'anterior govern per adquirir fragates franceses per valor de 2.500 milions d'euros.
Entre el 2000 i el 2009, Turquia va ser el millor client de la indústria d'armament alemanya, seguida per Grècia. Ankara ha comprat material militar alemany per valor de 100.000 milions d'euros, i Atenes per 65.300 milions d'euros. La despesa militar per habitant a Turquia és de 1.429 euros i a Grècia de 5.930 euros. Ara això canviarà, ja que l'actual Turquia té el seu principal enemic dins les seves fronteres: la guerrilla independentista kurda i les reivindicacions nacionals del poble kurd. I ara Turquia veu amb satisfacció la debilitat militar del seu principal enemic exterior.
Com que a l'actualitat Turquia se situa entre els estats emergents que no han patit gaire els efectes de la crisi econòmica mundial ja que el seu creixement continua sent fort, aspira a contribuir a la decadència grega quedant-se amb part substancial del turisme que cada any anava a passar vacances a Grècia. Els ingressos per turisme són una de les més importants bases de l'economia grega. En aquests moments la disminució dels ingressos per turisme a Grècia supera el 10% i els més beneficiats per aquesta reorientació dels destins turístics esperen ser Turquia i, en menor mesura, Egipte. La debilitat grega enforteix a una Turquia que viu una fase expansionista en economia i en presència política a l'àrea de l'Orient Mitjà.
