Tot plegat sembla, però, una incongruència. El govern islamista turc ha presentat aquesta decisió política com una mostra d'obertura però la realitat és que, des de fa anys, diversos tribunals internacionals, inclòs el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, així com la UE, demanaven a Turquia que adoptés aquesta mesura. 

La Turquia actual, que en els últims anys ha estat visitada per desenes de milers de turistes catalans, està plena de restes de la seva història, incloses les restes de caràcter religiós. En efecte,  quan es visita la Capadòcia es poden observar nombroses esglésies cristianes cavades a les roques. La realitat, però, és que no hi ha cap cristià a la zona. Quan es visita Estambul (l'antiga Bizanci i després Constantinopla, la segona Roma) veiem un dels temples més grans del món, l'església de Santa Sofia, però tant a la capital com a tot el país només s'hi compten uns pocs milers de cristians.

Política de neteja ètnica i religiosa
Què va passar, doncs, a la Turquia actual? On van anar a parar els milions de cristians, jueus i armenis que hi vivien durant l'imperi otomà? No es va pas produir una conversió en massa a la fe de Mahoma, sinó que l'Estat laic turc creat després de la Primera Guerra Mundial pel general Mustafa Kemal, alias "Ataturk" (pare dels turcs) va eliminar tot allò que no fos turc ni musulmà.

El genocidi del poble armeni, inspirat pel govern dels Joves Turcs, va suposar eliminar entre un i dos milions de no musulmans i no turcs (en sentit ètnic). La derrota de Grècia, que ocupava diferents ciutats a l'oest de la península d'Anatòlia, va significar l'expulsió de milions de grecortodoxes, és a dir, no musulmans i no turcs (en sentit ètnic). Va ser una neteja a fons, com l'efectuada segles abans a la península ibèrica en contra dels no cristians i no ibèrics (en sentit ètnic).

A la península ibèrica, com que ja han passat uns quants segles, ningú no diu res, excepte Al Qaeda, que reivindica Al Andalus, però a la península d'Anatòlia els descendents de les víctimes del segle XX encara reclamen els seus drets, els seus bens, les seves esglésies i santuaris. I ara un govern islamista anuncia que els hi retornarà una part del que era seu,  amb la vista posada a la seva intenció de poder entrar algun dia a la Unió Europea.

Per la justícia i la igualtat
Sigui quina sigui la motivació real, aquest és un pas endavant positiu per reparar una injustícia històrica, perquè la gent que viu a la Turquia actual, a la península d'Anatòlia, pugui tenir la religió que vulgui o no tenir-ne, ser de procedència turca o kurda o armènia o grega o jueva, vestir-se i viure com els hi sembli bé sense ser objecte de discriminació ni de persecució.

Aquest és un exemple a seguir per a la major part dels estats àrabs i musulmans, i també per a les minories cristianes dels estats occidentals que mantenen mentalitats absolutistes i/o obscurantistes (la possessió de la seva Veritat justifica als seus ulls l'exclusió i marginació dels no creients). La lluita per la llibertat religiosa va unida al combat en favor de la justícia i la igualtat entre persones i pobles.