Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 14 de de maig del 2013 | 17:44
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

La guerra de Síria traspassa les fronteres de Turquia

La guerra civil de Síria, amb un fort component d'ideologia religiosa (musulmans sunnites contra musulmans xiites) està travessant les fronteres estatals. Primer va passar el Líban, després Israel i ara és el torn de Turquia.

Guerra a Síria.

Com que les forces armades sirianes, fidels al règim del dictador Al Assad, no se'n surten, actualment el partit libanès Hezbollah ha enviat al combat milers dels seus milicians. Els màxims dirigents del règim sirià i de les seves forces armades són musulmans alauites, una branca del xiisme. Hezbollah és el partit de bona part de la comunitat xiita libanesa. Aquests dos poders són aliats del règim de l'Iran, un règim dirigit per alts dignataris religiosos xiites. Lluiten junts contra els grups armats sorgits de la majoria musulmana sunnita de Síria.

Com que la guerra ha arribat a una mena d'empat tècnic, en que ni uns ni altres no poden derrotar a l'enemic i cada part domina zones diferents del país, Israel ha aprofitat per atacar i destruir magatzems d'armes sirianes. El règim d'Al Assad és enemic d'Israel i l'aliat del seu pitjor enemic, l'Iran. Però aquest règim havia assegurat fins ara la pau i tranquil·litat a la seva frontera del Nord, als alts del Golan. I una part dels grups armats sunnites que lluiten contra el règim alauita de Damasc estan vinculats amb Al Qaeda, com es el cas de l'organització Al-Nusra.

Reclamacions territorials
Com que fa dos anys que hi ha guerra centenars de milers de sirians han fugit als estats veïns, sobretot a Turquia, Líban i Jordània. En el cas de Turquia, la majoria dels campaments de fugitius estan a la província de Hatay, al sud del país. En aquest territori una part important de la població no és turca sinó àrab, prop de una tercera part dels milió i mig d'habitants. La capital de la província és la històrica Antioquia. Quan es va crear l'actual República de Turquia, Hatay formava part del protectorat francès de Síria. Però Turquia la reivindica com a pròpia i la va annexionar el 1939. Des del moment de la seva independència Síria ha reclamat el retorn de Hatay, és a dir, Antioquia.
La guerra civil siriana s'ha convertit en un nou i potent focus de desestabilització del ja convuls Orient Mitjà"
Malgrat el fort nacionalisme de l'Estat turc els àrabs de la província han mantingut la seva llengua i costums. Els àrabs de Hatay estan dividits, com els àrabs sirians, entre musulmans alauites i musulmans sunnites, així com una minoria de cristians. En aquest territori, doncs, conviuen turcs, àrabs de diverses branques musulmanes i cristianes, kurds i armenis.

Les creixents tensions degudes a la guerra han portat a una part de la població àrab a identificar-se amb els seus veïns sirians. Uns amb els alauites que donen suport al règim d'Al Assad i altres amb els grups sunnites que lluiten per fer caure la dictadura. Hi ha el caldo de cultiu que permet atacs i explosions com les recents (46 morts) a la població de Reyhanli, pròxima a Antioquia. La guerra civil siriana ha creuat la frontera del sud de Turquia.

Els nacionalistes turcs més exaltats acusen i ataquen els refugiats àrabs sirians sunnites i si l'espiral no s'atura acabaran acusant i atacant els àrabs del seu territori. Turquia acaba de fer les paus, després de molts anys de conflicte civil armat, amb els kurds i, en el mateix moment, sorgeix un nou còctel explosiu, ara amb els àrabs. No hi ha cap mena de dubte que la guerra civil siriana s'ha convertit en un nou i potent focus de desestabilització del ja convuls Orient Mitjà.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat