La Unió Europea té vint-i-set estats membres i possiblement n'anirà sumant més, com serà el cas de Croàcia i el probable cas -més llunyà- de Turquia,
passant per la previsible incorporació dels estats sorgits de la ex-Iugoslàvia que encara no formen part del club comunitari.
El que no es contempla, almenys en cercles oficials, és que algun nou estat membre de la UE sorgeixi de l'escissió d'una nació d'un estat membre, tot i que moviments en aquesta direcció n'hi ha de ben palesos, com són els casos d'Escòcia, la situació de Bèlgica o de Catalunya, Euskadi i altres.
Ara, però, amb la decisió de la Cort Internacional de Justícia d'avalar la independència de Kosovo i justificarla, entre d'altres coses, basant-se en el dret democràtic d'autodeterminació dels pobles, s'obre una escletxa a l'entorn de les nacions sense estat que aspiren a tenir-lo. s natural que els estats membres de la UE es posicionin en contra de la similitud del cas de Kosovo amb d'altres, però també és evident que només cinc estats membres de la UE, entre ells l'estat espanyol, no l'han reconegut com a estat independent.
Sigui com sigui, casos de secessions n'hi ha de tots colors i casuístiques i, tot i que no n'hi ha cap d'igual, el fet en sí és un símptoma evident per a les comunitats que hi aspiren. A més, en un entorn democràtic com és el cas d'Europa -i més de la Unió Europea-, encara sembla difícil d'entendre que, si hi ha una voluntat manifesta d'un poble d'autodeterminar-se, tot i la natural oposició de l'estat en qüestió, els arguments per aturar-ho queden fora de joc si hi ha una majoria aclaparadora de població que així ho vol i desitja.
s evident que la realitat actual de Kosovo no té massa a veure, a dia d'avui, amb les nacions de la UE que aspiren a tenir un estat propi, però de ben segur que en algun moment de la història hi trobaríem similituds, doncs les situacions no es produeixen per atzar, sinó per una realitat nacional forjada a través de la història d'un poble.
Sovint sembla que els estats prenen les decisions pensant més en clau interna que internacional, i el cas de l'estat espanyol respecte al reconeixement de Kosovo, podria ben bé ser una d'aquestes situacions en les quals prima més evitar suspicàcies internes que no pas l'alineament internacional amb els seus aliats. Ara, però, la decisió de la Cort Internacional de Justícia ho ha posat tot en entredit i ha reobert el debat.
