Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 11 de de novembre del 2009 | 14:59
Crònica · Internacional

La cimera de la Unió per a la Mediterrània de Barcelona penja d'un fil

L'Estat espanyol ocuparà la presidència rotatòria de la Unió Europea des del pròxim 1 de gener del 2010 fins al 30 de juny, i si s'aconsegueix desbloquejar l'actual atzucac polític entre àrabs i israelians se celebrarà una reunió cimera de la Unió per a la Mediterrània (UpM), formada per quaranta tres estats (vint-i-set de la UE i setze de les ribes sud i est de la Mediterrània) a Barcelona. La trobada es faria a finals del període de la presidència espanyola, segons ha anunciat Pau Solanilla, assessor de la secretaria d'Estat per a la Unió Europea, que és una de les persones que està preparant les activitats dels sis mesos de presidència de la UE.

La UpM va crear-se el juliol del 2008 amb una primera (i fins ara única) reunió cimera a París amb l'objectiu d'intensificar les relacions polítiques, comercials, econòmiques i culturals entre la UE i els estats de la Mediterrània que no en formen part, és a dir, els estats àrabs del nord d'Àfrica (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte), els de l'oest de l'Àsia menor (Líban, Síria, OAP i Jordània) més Israel, Turquia i els estats balcànics occidentals (Albània, Croàcia, Montenegro, Macedònia i Sèrbia). En total quaranta tres estats que junts, si mirem un mapa històric, recuperen les fronteres sud i est de l'antic Imperi romà.

La UpM va ser impulsada amb especial interès pel president francès, Nicolas Sarkozy, i vol ser un nou pas en l'ampliació de l'espai europeu i la seva àrea d'influència més immediata, desprès de l'extensió cap a l'Est arran de la caiguda del mur de Berlín i dels règims comunistes existents a la part central i oriental del continent europeu (el 2004 van ingressar a la UE Eslovènia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Polònia, Lituània, Letònia i Estònia més les illes-estat mediterrànies de Xipre i Malta, i el 2007 Romania i Bulgària).


El problema es diu Lieberman

De fet, la UpM és una continuació i rellançament del Procés de Barcelona, iniciat el 1995, amb els mateixos propòsits, però que va fracassar degut al conflicte entre Israel i el món àrab. Els europeus parlen de comerç mentre els àrabs parlen de política i com que el conflicte àrab-israelià no té solució va condicionar i va paralitzar l'esmentat Procés de Barcelona i el desplegament previst de col·laboració econòmica, comercial, cultural, etc.

Ara la situació es reprodueix perquè el conflicte continua sense solució. Per poder celebrar una reunió cimera de la UpM a Barcelona cal que existeixi una activitat prèvia de reunions ministerials sectorials (afers estrangers, economia, cultura, comerç,...) però la baralla constant entre àrabs i israelians bloqueja aquesta dinàmica. Actualment el punt de discòrdia està en que els estats àrabs no accepten com a interlocutor a les reunions (assentar-se a la mateixa taula) de ministres d'afers estrangers al ministre israelià del ram, Avigdor Lieberman, líder d'un partit d'extrema dreta. Però el govern de coalició israelià del primer ministre Netanyahu no pot prescindir ni de Lieberman ni del seu partit extremista perquè es quedaria en minoria en el Knesset (Parlament israelià) i seria la fi de l'actual govern. Per tant, situació bloquejada a la UpM. I, mentre no hi hagi desbloqueig, no hi haurà cimera. Ni a Barcelona ni enlloc.


Paper secundari de la UE a l'Orient Mitjà

La impotència europea davant el conflicte israeliano-palestí, la solució del qual és la clau de volta per trobar un acord de convivència pacífica entre Israel i el conjunt del món àrab, ens remet al fet curiós que el futur de l'intent europeu de donar major estabilitat als seus veïns del Sud i de l'Est mediterranis depèn de la Casa Blanca, del president Barack Obama, que és qui té la clau per pressionar Israel a favor d'un acord de pau amb els palestins.

Des de fa un parell de setmanes ha quedat clar que Obama no pensa fer servir la força que té a les mans, és a dir, pressionar a Israel perquè deturi l'expansió de les seves colònies en els territoris ocupats de Cisjordània, que és la condició dels palestins per negociar un acord que posi fi al conflicte. Netanyahu té dins del seu govern a l'extrema dreta partidària d'annexionar Cisjordània a Israel i fer fora als palestins perquè vagin a viure a Jordània o als altres estats àrabs. El primer ministre israelià ha aconseguit, per ara, paralitzar les pressions nord-americanes.

La cimera de Barcelona de la UpM, doncs, està als llimbs de les bones intencions, però a la nostra ciutat li tocarà la "pedrea". Durant els sis mesos de la presidència espanyola de la UE se celebraran unes 2.600 reunions i a Barcelona n'hi hauran dues a nivell de ministres sobre els temes de l'ocupació i la cultura, així com un seguit de petites reunions d'alt nivell. També veurem a la capital catalana tres reunions ministerials d'Euromed i una cimera de governs regionals i locals europeus.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat