Les converses de pau entre els dos països han quedat bloquejades per la persistència de la negativa israeliana a congelar els assentaments. El govern d'Israel està massa condicionat per les ideologies dels sectors religiosos que segueixen afirmant que la possessió dels territoris és voluntat divina. Els fonamentalismes jueus no són millors que els islamistes palestins. Ara el poderós veí ha aconseguit que els Estats Units deixin de defensar, a les Nacions Unides, la raonable proposta de crear ja l'estat palestí amb els mateixos drets i deures que l'estat d'Israel. Només accepta un reconeixement que mantingui la subordinació política, econòmica i cultural. Israel no sap imaginar una relació entre iguals. Sempre ha pensat que gaudeix d'una dignitat superior i ha consentit relacions que han humiliat els palestins, sovint sense adonar-se'n. I ho han volgut justificar recordant les violències protagonitzades pels palestins mobilitzats per moviments totalitaris i fanàtics.

En el món actual encara no hi ha procediments polítics ni jurídics suficients per a facilitar els processos d'alliberament dels pobles. En el cas de Palestina no solament s'imposen els interessos desmesurats dels seus veïns sinó que es constata que aquests  tenen el poder de condicionar les decisions de les Nacions Unides. Els altres pobles que aspiren a la independència haurien de prendre nota de la possible reacció dels seus veïns i de la seva probable manipulació de les instàncies internacionals per a aturar el reconeixement del seu dret a un autogovern sense subordinacions.