els seus múltiples organismes i agències especialitzades han ajudat substancialment a reduir la misèria arreu del món i han encaminat molts països cap a cicles de creixement econòmic i desenvolupament social".

No obstant tot això també assegura Albinyana que  "de la mateixa manera que és just fer un balanç inequívocament positiu de l'existència de l'ONU és important repensar-ne alguns aspectes". Així creu que "L'ONU ha d'evolucionar per ser un organisme més àgil, menys lligat als estats i amb més capacitat de decisió. La inclusivitat i universalitat de l'Assemblea General i d'algunes agències contrasta vivament amb el dret a veto que es reserven cinc estats a causa d'una situació política mundial ja superada".

"En relació als catalans, i aprofitant la seva presència a Madrid, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va afirmar fa uns dies que creia que Catalunya no forma part dels territoris subjectes a exercir el dret d'autodeterminació, un dret que va considerar restringit als pobles que no tenen autogovern" però matisa Albinyana "El fet cert, però, és que molts pobles que ja gaudien d'autogovern han exercit el dret d'autodeterminació i són avui membres de ple dret d'aquest organisme internacional. En citaré un de recent: Montenegro va votar la seva independència el maig del 2006 i va adherir-se a l'ONU el mes següent, cosa que demostra la celeritat de la política real davant de les declaracions tàctiques i intencionades".

I conclou "el màxim responsable de l'organisme multilateral més important del món va demanar dues coses que fa molts anys que els catalans reclamen a l'estat espanyol: diàleg i democràcia"