Per tant, les apel·lacions al vot útil, rol habitual de CiU i també del PSC, estan tocades de mort. No tenen cap mena de sentit. Aquest fet deixa molt tocat el missatge de CiU i sobretot de Duran Lleida i les reiterades apel·lacions a la capacitat d'influència de CiU.

Duran Lleida serà absolutament prescindible, no els necessitaran per a res. Ni que fes un bon resultat, que no el faran, no tindrien marge de joc davant una opulent majoria del PP, superior fins i tot a la d'Aznar. Fins i tot és possible que el PP passi per davant de CiU i que relegui Duran i Lleida al tercer lloc, fins el punt que Duran podria ostentar el rècord d'haver fet els tres pitjors registres de CiU a Madrid al llarg de la història. Les enquestes estan rebentant l'estratègia històrica de CiU, l'estratègia que tan bé simbolitza Duran Lleida i que esllangueix amb cada nova enquesta.
El vot útil de peix al cove és estèril davant la nova conjuntura
L'apel·lació al vot útil ha canviat de registre davant la marea blava. CiU, de manera molt acusada amb Duran Lleida al capdavant, no es percep com a gent que plantarà cara al PP. Més que mai la propera legislatura no és la dels negocis i martingales, la d'un peix al cove impossible davant una gent que disposen de majoria absoluta i que ja no necessiten ni dir que parlen català en la intimitat. El PP d'avui, malgrat la moderació de Rajoy, és el que professa un espanyolisme més desacomplexat. El vot útil de peix al cove és estèril davant la nova conjuntura.

I si les enquestes són catastròfiques per al rol de CiU, obren en canvi un ventall molt més ampli de possibilitats i obliguen a significar papers als antípodes del peix al cove; obliguen a plantar cara al PP sense filigranes, obliguen a un rebuig frontal, obliguen a una oposició de país implacable, obliguen a convertir el Congrés en una caixa de ressonància dels que volem un divorci, un divorci amistós a poder ser, però un divorci sense propòsit d'esmena.