La unitat és un valor quan té com a suprema voluntat sumar, quan és necessari sumar i quan efectivament suma. En detriment, fracassa ja abans de començar.

La unitat necessàriament, si més no en aquesta fase que estem vivint del procés, hauria de tenir voluntat d'abraçar com a mínim cinc formacions polítiques. Això és CiU, ERC, ICV i CUP. En aquests moments aquesta candidatura sembla molt lluny de poder-se articular. Perquè almenys tres de les cinc formacions esmentades (UDC, ICV i CUP) no la comparteixen, no hi creuen o no la consideren convenient en aquests moments.

Seria ben contraproduent que, quan encara estem en fase de sumar per la consulta, la candidatura que es planteja comencés amb un ball de bastons per discrepàncies entre els que se n'erigeixen com a valedors. D'altra banda, val la pena apuntar que el fet de compartir candidatura no ha estat pas garantia de defensar els mateixos postulats a Europa. Així, és prou coneguda la feina impecable de Raül Romeva, Oriol Junqueras i Ramon Tremosa, malgrat no formar part del mateix grup ni haver-se presentat en una mateixa candidatura. Per contra, l'eurodiputat Sedó (UDC) s'ha situat sempre amb habitud en uns altres paràmetres.
Allò que ens farà forts a Europa és la nostra capacitat d'amarar els Grups del Parlament europeu de les raons democràtiques de Catalunya"
Si la candidatura projectada quedés reduïda només a dues forces genera un gran dubte: aquesta candidatura sumaria o bé tindria fugues? Fa de mal dir però no sembla la millor manera de començar que abans de fer un una consulta que necessita el major nombre de complicitats obri una esquerda entre aquelles forces que almenys fins ara l'han votat al Parlament de Catalunya.

Tampoc és un argument vàlid, ni tan sols seriós, plantejar aquestes eleccions europees com un assaig de la consulta, tal i com feia el portaveu del Govern Francesc Homs, quan quatre dies abans Lluís Coromines (CDC) plantejava que no hi hauria consulta. Assajar una consulta que mantens que no es podrà fer té bastant poc sentit i credibilitat. D'altra banda, aquesta posició debilita la mateixa consulta, una consulta que segons la darrera enquesta de La Vanguardia té el suport del 84% dels catalans. No té cap mena de sentit i que posem el focus en uns eleccions europees quan estem impulsant una consulta determinant pel futur del país. I encara té menys sentit parlar d'un assaig quan allò que volen els ciutadans és fer la consulta i votar, no un pretès assaig.

Val a dir, també, que les eleccions europees no han estat mai unes eleccions que generin gaire entusiasme al país. En les darreres (2009) la participació va ser del 37%, consolidant una tendència a la baixa si atenem que el 2004 la participació va ser del 40%. En les darreres eleccions catalanes, en canvi, la participació va ser del 70%.

En un altre ordre de coses però no pas menys important. Allò que ens farà forts a Europa és sobretot la nostra capacitat d'amarar els respectius Grups del Parlament europeu de les raons democràtiques de Catalunya. Aquí resideix la força en el Parlament, en la capacitat d'incidir en els respectius grups i fer-los partícips de la justa i democràtica causa que defensem.
Quan sigui el moment de fer valer la voluntat majoritària de la societat catalana, serà el moment d'anar junts"
I això tant s'ha de produir al si del Grup Liberal (CDC), com de l'Aliança Lliure Europea (Esquerra Republicana) com dels Verds (ICV). Això és el que ens aportarà fortalesa, no que un parell o trets d'eurodiputats catalans isolats vagin fent la guerra pel seu compte en un Parlament amb 754 ànimes. És la capacitat d'influència i convicció en els partits que s'integren aquests grups allò que ens farà forts a Europa.

Finalment, la unitat –quan arribi el moment- haurà de ser el més àmplia possible. I aquesta unitat s'haurà de produir a Catalunya. En primer lloc, i anant a per totes, fent campanya a favor de la democràcia, a favor de la consulta que l'Estat voldrà impedir de totes totes, dibuixant-se d'aquesta manera amb nitidesa aquella àmplia majoria que vol votar i que voti tothom front un Govern espanyol i els seus aliats que faran tot el possible per impedir quer es pugui votar.

I, arribat el cas, amb posterioritat, també serà imperiosament necessària la unitat quan sigui el moment de fer valer la voluntat majoritària de la societat catalana per damunt d'un Estat que no creu en la democràcia i que no accepta que els catalans puguem decidir el nostre futur. Aleshores, sens dubte, serà el moment d'anar junts, de sumar, de sumar per guanyar perquè ens ho estem jugant tot en un partida de debò i no en cap assaig descafeïnat.