Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 28 de de maig del 2014 | 16:26
Opinió
Lluc Salellas
Periodista i politòleg

La raó dels pobles

Tan sols un 47% de participació. Aquesta és sens dubte la premissa que no podem oblidar quan reflexionem al voltant dels resultats electorals d'ahir a Catalunya. Percentatges similars o inferiors en altres indrets dels Països Catalans.

És cert que s'ha invertit una tendència gràcies a la voluntat popular d'expressar-se aquest 2014, però és igualment cert que les xifres del 25-M en cap cas poden ser un motiu de celebració des del punt de vista d'una democràcia liberal.

Dit això, als Països Catalans i, especialment a Catalunya, l'electorat va apostar clarament per un canvi d'status quo. La fi del bipartidisme a l'Estat (menys d'un 50% dels vots) i el seu esfondrament al Principat (no arriben al 25% dels vots) ho demostren. I a diferència de l'Estat francès (també a Catalunya Nord) o al Regne Unit, en aquesta ocasió les lluites populars, els moviments socials, el suport de la dreta a la burocràcia de sempre i la bona articulació d'algunes opcions polítiques han portat l'alternativa a l'status quo a l'esquerra de l'espectre polític.
El dret a decidir ja no és simplement una qüestió catalana"
I aquesta és, sens dubte, la millor notícia de la nit conjuntament amb la legitimació del 9-N a les urnes de Catalunya. El creixement d'IU i la irrupció de Podemos a nivell estatal són també molt bones notícies. Entre d'altres motius, el dret a decidir ja no és simplement una qüestió catalana.

I aquesta tendència és encara més benvinguda a Catalunya o al País Basc, on els mapes electorals són cada vegada més diferenciats de la resta de l'Estat evidenciant així que són realitats polítiques enormement diferenciades de la metròpoli espanyola. La victòria d'Esquerra aquí i de Bildu a Euskal Herria obren canvis de cicle que han d'anar lligats, sens dubte, a l'autodeterminació però també a una ruptura amb un sistema econòmic lligat inevitablement a la injustícia social.

Aquest és el sentit del vot d'ahir de molta gent i l'èxit d'aquestes opcions a mitjà termini anirà relacionat amb quina capacitat tindran de garantir el dret a l'autodeterminació i el canvi de sistema polític. Dit d'una altra manera, la plena independència. I finalment deixeu-me fer un supòsit. Què hauria passat si la CUP s'hagués presentat ahir. És molt complicat de saber.
La CUP hauria millorat el percentatge de vot respecte dels resultats que va treure a les autonòmiques"
Segurament ni amb les millors anàlisis de dades es podrà fer una projecció exacta del que hauria passat, però deixo anar una idea que vist els resultats e Podemos, Esquerra, ICV i l'abstenció alta em sembla força probable: la CUP hauria millorat el percentatge de vot respecte dels resultats que va treure a les autonòmiques enfortint la victòria d'aquells que defensen l'autodeterminació i posant el pèndol encara més en la ruptura amb allò establert.

També hauria legitimitat un procés electoral amb moltes mancances, un terreny de joc ben mancat de democràcia real i ple d'agències i lobbies que decideixen més que els ciutadans. Ben real, però segurament aquest 2014 no ja la CUP sinó els catalans i les catalanes volen aprofitar les urnes per expressar la indignació i les ganes de rebel·lia que expressen al carrer i que ahir tenia també el Multireferèndum com a eina. I això de ben segur que també ajuda a bastir la potencialitat d'un projecte d'Unitat Popular. Oportunitat perduda.


Dedicat a tota la gent que ahir va fer possible el Multireferèndum.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Lluc Salellas
Indica publicitat