Estem a les portes d'un nou procés electoral a Catalunya, el tercer en molt poc temps, després de les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre de l'any passat, i en cadascun d'ells ha sorgit inevitablement l'etern debat sobre la candidatura unitària.
En aquesta ocasió, tot indica que tornarem a tenir aquest debat de ple a l'ordre del dia.És evident que no existeix una posició generalitzada dominant al nostre país al voltant d'aquesta qüestió i han sorgit un gran nombre de posicionaments sobre el què és millor per a l'actual procés sobiranista, si una candidatura unitària o diferents candidatures separades, molts d'ells clarament influenciats per una o altra formació política.
Tant CDC com ERC han de ser capaços de construir els seus propis discursos polítics sòlids, creïbles, il·lusionants i amb suficient trempera com per engrescar el màxim nombre de vots sobiranistes i convèncer a tot aquell que encara estigui indecís"
Però per què cal una candidatura unitària? El principal argument no és altre que arreplegar el major nombre de vots sobiranistes en una sola formació política per tal de mostrar la voluntat clarament independentista del nostre poble. No obstant, la única experiència de candidatura unitària fins aquest moment ha estat la de Junts pel Sí, la qual lamentablement no va donar els vots que hom esperàvem que obtindria el passat 27 de setembre.
Un altre argument important aleshores de Junts pel Sí era poder entremesclar els millors actius que una i altra formació política podien aportar en totes i cadascuna de les conselleries que havien de conformar el nou govern que havia de construir els pilars i els fonaments de la nova República Catalana, però és evident que això no s'ha fet amb l'actual govern del President Puigdemont. Lamentablement s'ha fet un simple repartiment net de conselleries entre ambdues formacions, adjudicant-se en exclusivitat cada formació política un determinat nombre de conselleries, en comptes de combinar el bo i el millor que cada formació política podia aportar en cadascuna d'elles, deixant així fora alguns actius que podrien haver aportat molt en la construcció d'aquest nou país.
Deixem-nos de debats estèrils i posem-nos novament a treballar. Només així guanyarem. Només així construirem la futura República Catalana. Som-hi?
Si Junts pel Sí hagués estat realment una candidatura unitària, s'haurien entremesclat bé aquests diferents actius polítics entre les diferents conselleries, de manera que ERC hauria pogut aportat els seus grans actius en conselleries que finalment han quedat adjudicades a CDC a l'igual que aquesta formació hauria pogut aportar els seus grans actius en les conselleries adjudicades a la primera.
Per tot això, no crec en una candidatura unitària d'aquesta manera. No es tracta ni de salvar els mobles a una formació política, ni de beneficiar políticament a l'altra. Tot i compartir un projecte comú de creació de la nova República Catalana, encara hi ha massa diferències, recances i retrets entre ambdues formacions polítiques. Tant CDC com ERC han de ser capaços de construir els seus propis discursos polítics sòlids, creïbles, il·lusionants i amb suficient trempera com per engrescar el màxim nombre de vots sobiranistes i convèncer a tot aquell que encara estigui indecís. Ja s'ha vist amb Junts pel Sí que una simple candidatura unitària no aconseguirà això, i encara menys si es torna a fer d'aquesta manera. Cal que ambdues formacions polítiques tornin a sortir per elles mateixes al carrer, el trepitgin i parlin directament amb les persones cara a cara, coneguin de primera mà quins són els seus dubtes, recances o inquietuds i així puguin tornar a generar la confiança, empenta i il·lusió que aquest enorme projecte nacional necessita. Deixem-nos de debats estèrils i posem-nos novament a treballar. Només així guanyarem. Només així construirem la futura República Catalana. Som-hi?
Marc Costa
