Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 20 de de març del 2017 | 10:09
Opinió · Política catalana
Carme Arenas
Escriptora

Més que el COM, el PER QUÈ.

Hem arribat sens dubte al moment decisiu d'aquest procés nostre cap a un país nou i diferent. De mica en mica, hem caminat des de la societat civil cap a la política.Ha costat, perquè en aquests anys, tant si comptem des del 2010 com si ho fem des del 2014 (9N), no sempre els ritmes  entre la política i la societat han anat compassats.

Finalment, ara que som a la recta final, val a dir que, sempre amb el suport dels ciutadans -origen i destinataris de tot- és l'hora de la política. De la política amb majúscules. De la fermesa i de tenir clar que només el determini ens farà sobirans. Algú va dir fa un temps que el procés s'allargava, no per avorrir, sinó perquè era part del tracte, perquè cal anar preparant el terreny i la convicció. Els mitjans de comunicació i els partits polítics en general, en el seu dia a dia han estat molt interessats en el com i no gaire en el per què. Molta especulació i poc debat engrescador.

Som molta gent que hem estat dient que calia anar creant un imaginari de país nou, perquè cal engrescar els no convençuts, els qui no veuen la diferència entre pertànyer a un Estat que s'ha rebel·lat 'a la contra' sense cap pudor, o tenir un país diferent, que viu amb dignitat allò que decideix. Les ombres de les dictadures són molt allargades. I veiem com encara ens eclipsa molt aquesta ombra, que es tradueix en no tenir mecanismes de defensa i de control, en una certa passivitat per part de  gent que creu que això dels canvis fa molta mandra, o la por al canvi, que també hi és.

Com que aquest país serà nou si ho volem una majoria clara, ara que ja som en temps de descompte i que han començat campanyes a favor, i en sortiran més en contra, ens cal ordir una estratègia que no només prevegi i calculi les forces a la contra, sinó sobretot, que treballi en positiu per anar subministrant il·lusió i convenciment als qui encara no s'han decidit.


Fa uns dies, el professor de Dret de la Universitat de Montreal i president de l'Institut d'Investigació sobre la Lliure Determinació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) Daniel Turp, ens deia, en una conferència sobre la diplomàcia canviant al s. XXI, que els joves ja no se senten tan atrets pel sentiment identitari i que, en canvi, estan més interessats en el fet que un estat petit els pugui dur a ser presents en els debats que afecten les relacions internacionals i a poder decidir sobre aspectes que els impliquen directament. Això que Turp deia dels joves ho podem fer extensiu a tota la població, especialment als qui encara no s'han decantat. Hem de fer present per què volem un estat, quins avantatges i inconvenients pot tenir en tots els aspectes de la vida, com pot millorar la quotidianitat, com pot il·lusionar  decidir el propi esdevenidor. Cal esmerçar les forces per tal que tothom entengui que té un paper en aquest nou país. Sobretot els qui han vingut de fora, tant d'Espanya com de països allunyats,  i lluiten com nosaltres per aquest país que senten seu. Decidir el país que podem tenir mai no ens ha de fer restar, sinó que estic convençuda que és l'única manera de sumar, de trobar sentit a la idea de canvi.

 

Carme Arenas

18 de març de 2017

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carme Arenas
Carme Arenas
Escriptora
Opinió · Política catalana
"M'exalta el nou i m'enamora el vell"
Opinió · Llengua
Deixarem passar l'oportunitat?
Opinió · Política catalana
Puigdemont i el convenciment
Opinió · Política catalana
El salari de la por
Opinió · Política catalana
Determini i generositat
Opinió · Política catalana
Ara ja toca!
Opinió ·
Mas no suma
Indica publicitat