El partits polítics de l'Estat Espanyol han estat incapaços, en quatre mesos, de posar-se d'acord per formar un Govern. Des de Catalunya, o més concretament des dels rengles sobiranistes, es considera aquesta fet una demostració de la incapacitat de la política espanyola de teixir complicitats per damunt d'interessos particulars,
personalismes i quotes de poder volgudes o fins considerades com a parcel·les pròpies.
En realitat, els partits espanyols potser no es posin d'acord per formar Govern, però no ens n'hem d'alegrar. Cal tenir ben clar que, si allò que està en risc és la unitat del que consideren nació eterna i indivisible, apareixeran unions sagrades i s'amagaran sota la catifa els desacords per fer front al perill comú.
Hem d'acceptar que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres, i sabent això, hem continuar el nostre camí. No podem suposar que les desavinences són de tal magnitud que ens donaran ni que sigui una engruna de més d'autogovern, bàsicament perquè, en termes generals, tots els partits espanyols consideren que ja hem rebut més del que ens corresponia.
Nosaltres hem de treballar des de la constatació de la pròpia realitat nacional. I la realitat catalana, políticament i social, ha fet un canvi de tal magnitud que ja no pot veure Espanya com a espai compartit. Espanya, ja fa temps, ha esdevingut realitat aliena, estranya en el millor dels casos, hostil manta vegades. Quan arriben aquestes eleccions al Parlament Espanyol, hom es planteja fins quin punt és aconsellable participar-hi si, com sostenim molts, la distància Catalunya-Espanya és molt més que els quilòmetre físics que ens puguin separar. Hi ha una distància de realitats percebudes de volum tant important, que no hi ha vaixell que pugui travessar-la. Amb tot, ens plantegem enviar-hi els nostres representants, amb la idea que servirà per visibilitzar al parlament, la realitat social catalana, el triomf entre la ciutadania del nostre país de l'opció de construir el propi Estat.
Bé, fem-ho. Recuperem una part dels impostos que ens manlleven ni que sigui mitjan els nostres partits polítics amb uns bons resultats. I, sobretot, que algú doni als nostres electes sortits d'aquestes eleccions a un parlament estranger, un passaport diplomàtic, perquè, un dia no molt llunyà, hauran de ser els portaveus d'un Parlament i un Govern definitivament sobirans.