En una obra publicada el 1861, l'historiador francès Joseph Napoléon Fervel escrivia "La tendresa dels catalans per la llibertat no és, en el fons, res més que, un amor exclusiu per la independència absoluta." Molts anys més tard, Jaume Aiguader justificava
Barcelona ·
el poc arrelaments del bolxevisme a Catalunya pel pòsit llibertari dels treballadors a casa nostre.
Cal dir que, en bona mesura, les eleccions del 27 de setembre juguen, i molt, amb aquesta dicotomia que sempre ha amarat l'esperit català, llibertat individual i independència col·lectiva, però també, com negar-lo, amb la combinació de rauxa i seny que ens caracteritza. En bona mesura haurem d'escollir entre la voluntat de ser lliures i independents amb un cert grau d'incerteses, o el sotmetiment a polítiques alienes, però embolcallades amb la seguretat a curt termini.
Jo només puc contemplar en aquestes eleccions el triomf de la llibertat. I la llibertat que defensen als catalans aplega, de manera indissoluble, l'home i la nació"
Si els catalans han tingut sempre la mala premsa que han tingut entre la intel·lectualitat Ebre enllà, ens podríem remuntar fins els segles XIII i XIV fins l'actualitat, en bona mesura és degut a la voluntat de llibertat. Perquè, a més, és una llibertat que va molt més enllà de la llibertat individual, de l'individualisme castrador que impedeix als homes i dones "lliures" veure mig metre més enllà del seu projecte curt terminista. Curiosament, quan el que ha triomfat ha estat l'anima assenyada, en comptes de mala premsa es rebia el menyspreu envers el negociant pacífic, ànima rapinyaire arribaren a dir.
Per això, jo només puc contemplar en aquestes eleccions el triomf de la llibertat. I la llibertat que defensen als catalans aplega, de manera indissoluble, l'home i la nació. Una llibertat sense l'altra no té sentit. Una nació sobirana però sotmesa a un règim liberticida, o un individu "lliure" dins un poble sotmès a un altre poble, no són opcions acceptables en la cultura política catalana. I aquesta és una de les grans diferències de paradigma que fa tant i tant difícil l'entesa amb els polítics del centre peninsular.
Diumenge 27 de setembre de 2015 el poble català, i no un sumatori d'individus, està convocat a decidir el seu futur. I en fer-ho, en dipositar una papereta dins una urna, estarà posant els fonaments per a la construcció d'una República que descansarà sobre les dues grans llibertats, la dels individus i la de la Nació.