Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 22 de de juny del 2015 | 17:34
Opinió
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història

Viatge a la pròpia responsabilitat

Anuncia el molt honorable Artur Mas una llista de país, mentre Unió marxa, si més no parcialment, a l'espera de determinar qui es queda les sigles i l'esperit de Manuel Carrasco i Formiguera.

Mentrestant arriba al govern de la capital de Catalunya una llista alternativa, tot i que un no acaba de saber ben bé a què o a qui és alternativa a la vista dels primers nomenaments, i el molt honorable s'entesta en voler-nos convèncer de la inconveniència de parlar de dretes o esquerres.

En bona mesura, probablement molts des de la dreta catalanista voldrien un xec en blanc per a una transició nacional assenyada. Per raons que se m'escapen, semblaria que tot el problema rau en què els esquerristes, que es deia, no abaixen el cap davant les exigències alienes, perquè, com d'habitud a la nostra dreta nacional, ells i només ells, són el país, posseïdors i alhora demiürgs d'una veritat inaccessible a la resta de mortals.

Per això, no acaben d'entendre que estant fent mal al procés, que l'estan debilitant mentre cerquen alternatives per a la conservació del "seu" poder. Des de començaments del segle vint, i encara avui, ha estat llarga la relació de personalitats inequívocament nacionalistes que, simultàniament, pretenien que les classes populars veiessin la nostra terra com un espai compartit, no un vedat de caça dels senyorets de sempre.
Amb un xec en blanc i una llista a mida, recordarem Moisès, contempladors d'una terra promesa que no trepitjarem"
Sovint, ens fan més mal aquestes marxes rere el conducator que ens ha d'obrir les aigües del mar Roig, que no caminar en paral·lel, amb un horitzó similar, o el mateix si m'apuren, però amb vehicles distints, perquè, cadascú entenem les relacions socials i polítics d'una manera diferent. Perquè tenim el dret a explicar projectes diferents als nostres conciutadans perquè no es trobin com sovint esdevé, davant unicitats empobridores.

No crec que sigui positiu l'aiguabarreig de sigles, com tampoc em sembla encertada la comunió acrítica. No s'ha construït el nostre país des de la resignació, sinó des de la il·lusió i la lluita; i no és des del pensament únic que cerquem un nou marc institucional, un Estat propi, que a més tingui unes característiques que apropin l'acció política al ciutadà, que pensi més en les classes populars i en la defensa de l'Estat com a propietat comuna dels ciutadans, que no en la hobbiana lluita de l'home contra l'home, de l'egoisme creador que diuen els liberals.

I caminant en paral·lel obtindrem, segur, el premi de la victòria, sense que ens haguem prèviament de convertir en espectres sense doctrina ni ideologia. Amb un xec en blanc i una llista a mida, recordarem Moisès, contempladors d'una terra promesa que no trepitjarem.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Manuel Pérez Nespereira
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història
Opinió · Política
26 J Eleccions, promeses i divorcis
Opinió · Política
Noves eleccions. Velles disjuntives
Opinió · Política catalana
Menyspreu i repressió
Opinió · Política
Llibertat
Opinió · Política catalana
Lliçons. Macià i Pujol.
Opinió · Política catalana
Democràcia a positivista
Opinió ·
Tornar al pensament (?) únic
Notícies relacionades
Indica publicitat