Suports internacionals pel dret a decidir en tenim, i un pensament de curiositat per veure si realment les coses poden canviar en una societat determinada en aquest --ara-- món globalitzat, davant de diferents maneres de lluitar, davant de noves maneres de manifestar el fet democràtic.

Fa uns dies 10 personalitats de relleu internacional van demanar la llibertat d'expressió del poble català. De fet, específicament demanaven el dret democràtic a votar sobre el futur polític de Catalunya i que es negociï de bona fe en base al resultat.
Estan abusant del poder, amb una única finalitat: que la gent finalment no pugui tenir llibertat d'expressió"
Entre ells hi havia noms destacats com ara l'arquebisbe i premi Nobel de la Pau, Desmond Tutu; l'escultor i premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel; el directors de cinema, Ken Loach; els sociòlegs de la Universitat de Columbia i de la Universitat de Nova York, i Saskia Sassen i Richard Sennett; el crític literiari i professor de la Universitat de Yale, Harold Bloom; l'escriptor Antonio Lobo Antunes; el fundador d'Art for Amnesty International, Bill Shipsey; l'historiador i hipanista de la London School of Economics, Paul Preston; i l'antic ambaixador dels Estats Units, Ambler Moss.

El fet és que es vol prohibir la llibertat d'expressió, ens volen prohibir una cosa que no estem fent perquè el decret de la consulta no s'aplica. I les diferències són substancials. Primer, perquè no hi ha res escrit, abans hi havia un decret i ara no hi és. Segon, abans hi havia funcionaris i ara hi ha voluntaris. I tercer, abans hi havia cens i ara no n'hi ha. Com es pot dir, doncs, que és el mateix?

No estem desobeint perquè hauríem d'estar aplicant el decret i no ho estem fent. Prova d'això és la situació que vam tenir d'esquerda dels partits a favor del dret a decidir. Així doncs, s'utilitza abusivament el dret fent veure que s'utilitza el decret. En definitiva, estan abusant del poder, amb una única finalitat: que la gent finalment no pugui tenir llibertat d'expressió.