
La Unió Europea és estàtica. De fet, és una institució que representa –mitjançant els seus membres del Parlament escollits per la gent- cada racó dels 28 estats membres. La possibilitat, doncs, d'independència de Catalunya, incomoda la UE.
La incomoda perquè posa en perill l'statu quo que els 28 estats han mantingut i fet créixer d'ençà de la segona guerra mundial. Com més tancada estigui la capsa de Pandora, millor. No obstant això, coincideixo amb la idea circulant en molt racons de la Unió (racons polítics, burocràtics, ciutadania): la idea circulant que el dret a decidir és clar i inapel·lable.
Sigui com sigui, però de manera legal i acordada, el Govern, en veu del president de la Generalitat de Catalunya, i mandat pel poble català, ha decidit continuar endavant, junts, de manera positiva, rebent i entenent les dificultats que el camí ens mostra.
El 9 de novembre és part del procés i hem d'estar a l'alçada i acomplir el mandat del poble, amb el respecte a la gent de cada racó d'aquest país. I tossuts com som, tenim la voluntat d'acomplir amb la nostra promesa i poder votar el dia 9. Volem oferir totes les garanties al nostre abast perquè el dia 9 de novembre puguem exercir aquest dret. Hem de ser capaços tots plegats d'entendre la capilaritat de la consulta, sobretot en col.lectius de nova fornada: joves de 16 a 18 anys que poden votar i gairebé un milió de persones vingudes d'altres països i que creixen al costat nostre.
Si el 9N no surt bé, no cal pensar en l'endemà. Per tal que surti bé, calen riuades de gent anant a votar. I no menys important, una mobilització clara del 'no' faria l'escenari ideal.