
Repassava encuriosida les manifestacions que es fan arreu a propòsit de la celebració del seixanta-sisè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
Xerrades, col·loquis, conferències, lectures, manifestacions, exemplificacions visuals, i fins i tot impressió de fulletons, com és el cas de l'associació per a les Nacions Unides a Catalunya, que conjuntament amb la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, van editar un llibret molt handy: una edició de butxaca per a emergències de la declaració universal dels drets humans.
A Barcelona vam escoltar el conseller Mascarell, en Joan Carles Garcia, Manel Manonelles, Francina Vila i Eduard Segarra. L'acte, però, es va centrar en el diàleg entre els drets humans, les arts i la cultura, i aquest bon lligam va expandir-se amb les aportacions d'Isona Passola, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català.
Però més enllà de les expressions arreu del món de dimecres, la Declaració del 48 especifica que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat. Repassant els trenta articles, avui us en suggereixo cinc.
L'article segon, que ens parla que qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que la pròpia Declaració proclama i de la no limitació de la sobirania; el quinzè, que parla del dret a la nacionalitat; el dinovè, que parla del dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; el vint-i-vuitè, que promou la voluntat que tota persona té dret que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en la Declaració; i el darrer, on es deixa clar que la Declaració no pot ser interpretada en el sentit que cap estat, entre d'altres, tingui dret a lliurar-se a cap fet que destrueixi els drets i llibertats que s'anuncien en tota la Declaració.
Bé, anem-la repassant i recordant de temps en temps aquesta Declaració dels Drets Humans, de les Nacions Unides de l'any 1948.