Però ell precisament parlava de com el socialisme va dissenyar un pla de colonització de l'imaginari del nostre país, especialment dels espais dits "d'esquerres", on només els partits d'aquesta part de l'arc contemplessin com a possibles les polítiques de progrés ( en aquell moment liderades pel PSC- PSOE).

Aquesta expressió ja la va fer servir Juan Carlos Moreno Cabrera en el seu interessantíssim assaig "El nacionalismo lingüístico". Però el veritable creador de l'expressió és el sociòleg Emmanuel Lizcano. Cito Juan Carlos Moreno Cabrera en honor a la seva valentia a l'hora de concloure que el nacionalisme lingüístic espanyol és excloent, perquè̀ es basa en un model monolingüe restrictiu castellanista i nega el plurilingüisme de l'Estat.

I encara és més rellevant, quan l'autor va néixer i treballa a Madrid. El més interessant, però, és allò que sentencia el creador de l'expressió, quan diu en el seu llibre Metáforas que nos piensan que el secret de la dominació rau en colonitzar l'imaginari de l'altre imposant-li el seu món com a únic possible.
No estem gaire lluny dels anys de la primera postguerra espanyola, quan veiem i escoltem els discursos de la por"
Quanta raó tenen tots tres. Les grans idees, descriptives de grans fets, arquetípiques, no tenen edat, i això és el que passa amb la colonització de l'imaginari que torna a provar de fer l'espai "d'esquerres", quan parla de drets humans i llibertats individuals, per exemple. Però ara el moment és gran, d'alçada, i mereix l'aplicació del terme la campanya dels sectors unionistes en relació a la consulta del nou de novembre.

Colonitzar l'imaginari amb idees amenaçadores és allò que va fer el franquisme mitjançant el cinema al llarg de més de dues dècades justament després de la Guerra Civil. De casos n'hi ha a cabassos. Les pel·lícules, elements d'entreteniment ( inicialment), passaven a convertir-se en colonitzadores de pensament, de l'imaginari col·lectiu. 

Lamentablement, no estem gaire lluny dels anys de la primera postguerra espanyola, quan veiem i escoltem els discursos de la por de tots aquells que no volen permetre el dret a decidir dels catalans. Especialment xocants són els discursos de membres del govern espanyol. I tot això per obviar el que és fonamentalment un dret humà: la democràcia, el dret a decidir lliurement.

De fet, tres fets certs embolcallen aquesta pretesa colonització. El primer, que la llei de consultes s'aprovarà al Parlament de Catalunya amb majoria. El segon, que, en base a aquesta llei, el Molt Honorable president Artur Mas convocarà la consulta, que serà legal. I el tercer fet cert és que estem preparats logísticament, fins i tot si alguns ajuntaments colonitzadors de l'imaginari no col·laboren en un dia i un temps tan gran.