
La inocència de la gran majoria de la nostra societat permet fer creure a aquesta que qui porta les regnes de l'estat són els partits i les institucions en les que tenen majoria i això veient-ho d'una manera supeficial,és així, però no del tot ni principalment.
L'estat són uns vuitanta-mil funcionaris dels aparells judicials, dels estaments militars,del Ministreri d'Interior, del d'Hisenda, diplomàtics, membres de les estructures territorials, alts funcionaris de les corporacions i grans famílies aristocràtiques (moltes d'elles vinculades a la monarquia) etc. Aquests són els que realment ostenen el poder ,el "sotagoverno", aquells que van propiciar i conduir la transició democràtica per tal de sobreviure tots plegats després del franquisme i que han seguit manant adaptant-se al PSOE (d'en Guerra i Felipe deien "són dos bons nacionalistes espanyols i creuen en l'estat") i que no dir que eren ells mateixos amb Alianza Popular i després amb el PP d'Aznar i Rajoy.
Ciutadans és la continuïtat d'una manera de fer que ofereix grans canvis sense canviar res i perquè res canviï"
Així, l'estatus quo i els poder fàctics es van cansar de les derives a l'esquerra i de la corrupció del PSOE i van optar pel PP d'Aznar però, quan ja creien que havien consolidat el seu projecte, els va explotar de nou la corrupció i la seva pròpia mediocritat. Tot i que amb certa recança van continuar optant pel partit popular però la irrupció de Podemos en l'arena política espanyola va produir un pànic entre els aparells de l'estat i els poderosos. Va ser llavors que aquests ,sense deixar de donar suport al PP, es varen fixar en una jove promesa ,Albert Rivera, que havia estat capaç de plantar cara a l'establishment català i al sobiranisme.
Rivera molt hàbil i de forma molt intel·ligent es va saber oferir com a revulsiu i amb el suport dels mitjans de comunicació i una part dels aparells de l'estat que estaven cansats de PSOE i PP i que continuaven aterroritzats pels possibles efectes que pogués tenir l'auge de Podemos, s'ha anat introduint i fent un lloc en el panorama polític espanyol venent-se com una força renovadora i neta de corrupció.
Ciudadanos és l'instrument fabricat per tal que puguin seguir manant els de sempre i per blindar l'estructura territorrial feta a la mida d'alguns en perjudici d'uns altres"
Ciutadans es transforma en "Ciudadanos" i amb el suport de les clavegueres i una massiva cobertura mediàtica fa el salt definitiu a la política espanyola i es converteix així en una eina d'estat al servei dels sectors més joves i dinàmics d'aquest. D'aquells que volen un cert canvi sobretot "estètic" que volen aturar els successius casos de corrupció però que sobretot busquen la consolidació i la perpetuació de la menjadora que representa per a tots ells l'estat unitari tal i com està en l'actualitat .
Ciudadanos ,doncs, tot i el pacte amb Susana Díez a no és la marca blanca del PSOE a Andalusia ni és tampoc la marca blanca del PP a Madrid és la marca blanca de l'estat tot poderós i de tot el que això representa. És la continuïtat d'una manera de fer que ofereix grans canvis sense canviar res i perquè res canviï.
Ciudadanos és l'instrument fabricat per tal que puguin seguir manant els de sempre i per blindar l'estructura territorrial feta a la mida d'alguns en perjudici d'uns altres. I tot això ho pretenen fer amb "la marea taronja" que no és més que la rojigualda d'aquests joves nacionalistes espanyols que són Ciutadans-Ciudadanos.
Cal ,per tant, desemmascarar-los. I tot i que no descartem que hi pugui haver entre els seus dirigents i entre els seus militants de base alguns que realment es creguin de bona fe que la finalitat del seu partit és fer net i renovar el panorama polític. Que no us enganyin són els de sempre i només representen el contrari del que defensen: són la continuïtat.