En aquells dies es va trobar entre els papers de Xirinacs un text escrit pel ell mateix amb data del 6 d'agost.

"En ple ús de les meves facultats 
marxo 
perquè vull acabar els meus dies 
en la soledat i el silenci. 
Si em voleu fer feliç 
no em busqueu. 
Si algú em troba 
li prego que, 
estigui jo com estigui, 
no vulgui ell pertorbar 
la meva soledat 
i el meu silenci. 
Gràcies! 
He viscut esclau setanta-cinc anys 
en uns Països Catalans 
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) 
des de fa segles. 
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud 
tots els anys de la meva vida adulta. 
Una nació esclava, com un individu esclau, 
és una vergonya de la humanitat i de l'univers. 
Però una nació mai no serà lliure 
si els seus fills no volen arriscar 
llur vida en el seu alliberament i defensa. 
Amics, accepteu-me 
aquest final absolut victoriós 
de la meva contesa, 
per contrapuntar la covardia 
dels nostres líders, massificadors del poble. 
Avui la meva nació 
esdevé sobirana absoluta en mi. 
Ells han perdut un esclau. 
ella és una mica més lliure, 
perquè jo sóc en vosaltres, amics!"

En la mateixa línia es va publicar una esquela, amb una creueta, que deia: "Lluís M. Xirinacs i Damians  (Barcelona, 6 agost 1932 – Bressol de Catalunya, 6 agost 2007). Doctor en Filosofia, activista infatigable per la pau i pels nostres drets nacionals, fundador, ànima i impulsor de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, ex-senador, escriptor i pensador, va fer el seu darrer acte de sobirania davant del Taga, vivint la pròpia transfiguració al Tabor d'una zona boscosa de les terres que foren el bressol de Catalunya. Alliberat de la submissió dels estats que esclavitzen la nostra nació, contraposà el seu coratge a la covardia dels nostres líders, massificadors del poble, i es lliurà a mans de l'Eternitat".