La setmana passada va tenir lloc el segon referèndum (la primera vegada la consulta va donar un resultat negatiu) a Irlanda sobre el Tractat de Lisboa. La situació social i econòmica és ara molt diferent de la que va provocar el NO en el primer referèndum, però la veritat és que, tot i que les enquestes apuntaven cap a un SÍ, tant el govern irlandès com les autoritats comunitàries no les tenien totes.
Finalment el resultat a favor del SÍ va ser mes gran del que es preveia i el món comunitari va respirar tranquil, ja que un altre revés podria significar un cop molt fort al Tractat de Lisboa, tractat que substitueix a la fallida Constitució europea. Així les coses, després del SÍ d'Irlanda, nomes quedaven dos obstacles per superar, situats a Polònia i a Txèquia. En ambdós estats nomes faltava la signatura del president de l'estat, però l'inconvenient és que els dos són reconeguts euroesceptics.
De fet, però, a Polònia ha sigut relativament fàcil, ja que el president va vincular la seva signatura al resultat del referèndum a Irlanda. Ara, ja amb Irlanda i Polònia dintre dels estats membres que ja han dit que sí, només queda Txèquia, que es resisteix. De fet, mes que Txèquia, a on molts ciutadans sí que estant per la Unió Europea i pel Tractat de Lisboa, és l'actitud del seu president, que té una dèria euroesceptica fora de lloc. Esperem que la pressió interna de casa seva i l'externa de tota la UE, acabi per tombar la tossuderia del president txec i podem gaudir del Tractat de Lisboa a començaments de l'any que ve, moment en que ja estarem sota la presidència espanyola.
