
El mediador sud-africà assegura, en una entrevista a El País, que si no fos per l'actitud dels dos partits espanyols, "el problema s'hauria resolt fa molt de temps".
És difícil aproximar-se sense apriorismes a conflictes polítics quan toquen de prop. Per això és tan destacable l'aportació d'aquells que no hi tenen interessos i, per tant, poden copsar la dimensió del problema des d'una perspectiva més distant i pausada. I si aquesta aportació prové, a més, d'un mediador de conflictes internacionals amb experiència arreu del món i un dels artífexs que s'hagi assolit un escenari de pau –a excepció de casos aïllats- a Irlanda del Nord, la importància augmenta exponencialment.
Brian Currin vol posar el seu granet de sorra perquè a Euskadi se superin els temps de violència de manera definitiva, però les seves paraules traspuen certa sorpresa per l'actitud que estan adoptant PP i PSOE en el conflicte. En una entrevista a El País, el mediador lamenta que els dos grans partits espanyols utilitzin la situació existent al País Basc per treure'n rèdits polítics. I és que les comparacions són esfereïdores.
Deu anys [de condemna a Otegi]... És escandalós!
Currin va començar a participar en la resolució del conflicte basc quan des de Batasuna van demanar-li consell sobre els presos d'ETA. Un inici semblant al que visqué a Irlanda del Nord, on fou el Sinn Fein qui el convidà. Però els paral·lelismes acaben aquí. A Irlanda del Nord, Currin va passar a treballar també pels protestants i, fins i tot, va ser contractat pel mateix govern britànic per presidir una comissió sobre l'alliberament dels presos involucrats en la violència política. Des que ha arribat a Euskadi, Currin ha rebut, en el millor dels casos, la indiferència i el silenci per part del govern espanyol, i en el pitjor, les acusacions i insults de certes entitats i dirigents polítics. "Quan vaig començar aquí, els dirigents de Batasuna van proposar que mantingués un perfil baix amb l'esperança que després d'un temps el Govern espanyol em nombrés en un càrrec similar [al que va ocupar a Irlanda]. Aquesta noció –somriu- ha quedat molt lluny".
"El problema es presenta en blanc i negre, com una qüestió entre bons i dolents, a diferència del que he viscut en el Regne Unit, on el partit laborista i el conservador es van posar d'acord que en públic adoptarien una posició comuna" respecte el conflicte, afegeix Currin. "Els dos partits discutien sobre les seves diferències en privat però no es criticaven obertament", lamenta el mediador, que afegeix que si s'hagués fet el mateix a l'Estat espanyol, "el problema s'hauria resolt fa molt de temps".
El govern mai no aconseguirà que ETA es rendeixi incondicionalment
La seva sorpresa envers l'actitud de l'Estat en el conflicte es torna a notar en la recent condemna a Otegi i altres dirigents abertzales: "deu anys... És escandalós!", afirma Currin, que considera que encara que les tesis de la Fiscalia fossin certes i ETA estigués al darrere, "no deixa de ser un projecte que té per finalitat la legalització d'una formació política i acabar amb la violència". Tot i això, el mediador, per esvair dubtes, deixa clar que la tesi del fiscal és totalment falsa: "Jo se molt bé que no va ser un projecte dirigit per ETA. Ho sé perquè jo he estat implicat en el projecte amb Otegi des que va arrencar fa dos anys i mig i se que l'objectiu més difícil va ser convèncer a ETA que subscrivís el fet d'optar pel camí d'una pau negociada".
Finalment, Currin torna a desmentir aquells que creuen que es pot acabar amb ETA únicament a través de la via policial. "Avui els Tigres del Tamil de Sri Lanka han estat completament destruïts. Però, i li ho garanteixo, petites cèl·lules s'estan reorganitzant i en deu anys un conflicte violent tornarà a brotar. Avui el govern espanyol té clarament a ETA molt a la defensiva, però mai no aconseguirà que es rendeixi incondicionalment. [...] Altres apareixeran disposats a agafar les armes i el conflicte seguirà [...] l'opció policial no és sostenible a llarg termini".
La solució?: "Empassar-se una mica l'orgull, demostrar una mica de generositat i pragmatisme, i estar disposats a fer algunes concessions". Els dos bàndols. Un ja ha iniciat aquest camí. L'altre, continua ancorat en l'immobilisme. Però no ho podrà fer eternament.