No fa ni tres anys que Irlanda era considerada l'alumne millor de la classe pel que fa a creixement econòmic i organització de l'economia productiva, i que la seva capacitat de captar inversions a partir d'un sistema
fiscal que atreia les multinacionals es posava com a exemple a seguir. La veritat és que les coses van començar a canviar amb la crisi financera apareguda als EUA ja fa un parell d'anys i que, com tot avui dia, es va convertir en global en poc temps i, per tant, també va afectar les economies de la Unió Europea.
Així, actualment ens trobem en una situació impensable ara fa tres anys. I és que, en el moment que vivim, les coses passen molt ràpid i són sovint difícils d'entendre, d'interpretar i d'actuar per trobar-hi la resposta adequada. Aquesta consideració és perfectament vàlida davant de la realitat de la crisi econòmica i les dificultats de trobar-hi solucions encertades, i és que, a més, l'essència de la crisi no tenia una situació històrica igual. Per això mateix, les receptes han sigut, en ocasions, improvisades i quasi sempre locals, i tal i com es veu ara, haurien d'haver sigut globals o almenys d'àmbit europeu.
De fet, amb la crisi grega, després de moltes negociacions, es va establir un pla de rescat amb presència dels estats de la UE i del Fons Monetari Internacional (FMI) que ha de permetre rescatar qualsevol situació d'emergència financera que pateixi un estat de la UE, com és actualment el cas d'Irlanda. Si ens fixem amb les variables econòmiques de l'extigre celta, convindrem que les finances públiques necessiten ajut i que, ara per ara, no pot obtenir dels inversors internacionals degut a la pèrdua de confiança i als altíssims interessos.
Per altra banda, el govern irlandès veu el rescat de la UE i del FMI com una humiliació i una pèrdua de sobirania. Sigui com sigui, el que convé és que es trobi una solució al cas d'Irlanda per evitar l'efecte contagi, que en aquest escenari és perfectament previsible: cap estat de la resta de la UE pot estar en situacions similars o que els inversors internacionals veuen febles des del punt de vista de cohesió econòmica, com pot ser el cas de Portugal o Espanya. Pel bé de l'economia europea convé que Irlanda accepti la intervenció i que es torni a generar confiança.
