Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 27 de de setembre del 2011 | 15:55
Crònica · Economia

El tigre cèltic, ferit de gravetat

L'Irlanda devastada dels anys vuitanta estava condemnada a mort. Amb una economia basada en el sector primari, aïllada del vigor europeu, només podia salvar-se amb ajuda externa.

I de fet, les importants ajudes del fons de la Unió Europa i la implantació d'un règim fiscal avantatjós per a les empreses que s'instal·lessin al territori, així com un pla de mesures per a la tercialització de l'economia, van produir un gir radical i vertiginós en el país. Entre 1990 i 2007, Irlanda va registrar un creixement mitjà anual del 6,3% del PIB. D'aquí el qualificatiu de tigre cèltic. Però l'esclat de la crisi econòmica va ferir el tigre. Entre 2008 i 2010, Irlanda ha perdut el 4,1% del PIB anual i la taxa d'atur s'ha incrementat en 10 punts percentuals en relació al mínim de 2001, situant-se ara en el 13,36%.

Com se sap, el novembre de 2010, la UE i el Fons Monetari Internacional van acordar el rescat del país, per apaivagar els efectes de l'escanyament del mercat interbancari internacional en aquest país, que s'havia quedat ja sense flux de finançament. Aleshores, el govern irlandès va reaccionar ràpidament i va crear un institut de crèdit, amb garantia pública per valor d'uns 400.000 milions d'euros. Aquest artefacte estatal va mitigar la fugida d'inversors, però la pressió sobre la liquiditat dels bancs irlandesos es va mantenir molt elevada i va generar una càrrega fiscal inassumible per a l'Estat. El govern irlandès va rescatar dues entitats, però no va ser suficient. I progressivament, es va veure obligat a injectar més liquiditat als bancs, fins al punt que a dia d'avui ja ha invertit en el rescat bancari 35.722 milions d'euros, un 23,2% del seu PIB, això sumat a passius contingents -un fons per si aquestes entitats fessin fallida- que arriba als 192.781 milions d'euros, el 125% del PIB nacional.

El cas irlandès és el més sagnant de la UE, però d'altres països també van iniciar el perillós camí de la subvenció als bancs. Entre aquests, l'Estat espanyol, que a finals de setmana ha de fer públiques les xifres oficials de la capitalització de les seves entitats financeres. Ja s'ha avançat que CatalunyaCaixa i Unnim rebran una forta intervenció de l'Estat a través del FROB, que controlarà al voltant del 80% de les entitats. I en aquest sentit, una de les principals incògnites que caldrà resoldre és què passarà amb l'obra social de les entitats, molt arrelada als territoris i en molts casos vital per a la cohesió social i cultural dels pobles i ciutats. Venen temps molt difícils no només per a les caixes, també per a molts ciutadans que, gràcies a l'obra social, tenien cobertes necessitats que ara poden quedar al descobert.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat