Per què Bèlgica corre el risc de desintegrar-se (Corriere della Sera, 26.04), Aquest país té encara un sentit? (Le Soir, 25.04) Bèlgica és mortal?
(Le Monde, 27.04), La preocupació per Bèlgica (The Wall Street Journal" (27.04), He deixat de creure en la supervivència de Bèlgica (Le Monde, 27.04), On ens porta una escissió? (De Standaard, 29.04), o Aquest país no és el nostre.Bèlgica està amenaçada de desaparèixer sota els cops de un nacionalisme desfermat (Le Monde, 30.04), són alguns dels títols de la premsa europea dels últims dies sobre la crisi política que amenaça l'existència de l'Estat belga.
Una vegada més, el govern belga de coalició entre dos partits flamencs i tres valons ha caigut degut a la baralla políticolingüística de BHL (Brussel·les, Hal, Vilvorde), i sonen campanades de mort pel regne dels belgues. Si se celebren noves eleccions per superar la crisi, les enquestes pronostiquen més d'un 40% dels vots a favor dels tres partits independentistes de Flandes. La monarquia, és a dir, el rei Albert II, va intervenir per evitar una votació al parlament sobre el conflicte BHL que hauria donat la victòria a la postura dels partits flamencs (tots tenen la mateixa posició), que són majoria (88 escons), contra els partits valons (62 diputats que tenen la mateixa postura, contrària a la dels flamencs).
Hauria estat la primera votació no per blocs polítics sinó per blocs ètnicolingüístics. L'ajornament de la votació prevista pel passat dia 22 d'abril sobre l'escissió de BHL va provocar la sortida del govern del partit liberal flamenc (Open VLD) i, per tant, la caiguda del gabinet i la dimissió del primer ministre Yves Leterme, del partit cristiano demòcrata flamenc (CD&V).
El conflicte de BHL
BHL és una circumscripció electoral que reuneix dinou municipis que formen la regió de Brussel·les i trenta-cinc ajuntaments del Brabant flamenc. El 1963 va establir-se la frontera lingüística entre flamencs i valons, i Brussel·les -majoritàriament francòfona- va quedar envoltada per territori flamenc. A la seva perifèria s'han instal·lat en les últimes dècades uns 150.000 valons, que tenen la garantia de poder ser jutjats en la seva llengua i poder votar per candidats francòfons de Brussel·les.
A sis d'aquests municipis els valons o francòfons ja són majoria i tenen el dret de rebre els documents administratius en la seva llengua. Els flamencs veuen com en aquesta perifèria de Brussel·les els valons rebutgen l'integració lingüística, es neguen a aprendre i a fer servir el flamenc, i reclamen el que els flamencs consideren "privilegis". Tres dels alcaldes valons d'aquesta zona elegits el 2006 no han estat reconeguts per la regió flamenca per haver distribuït documentació administrativa en francès als electors francòfons. Els partits valons són unànims en defensar aquesta minoria de BHL i els flamencs en demanar l'escissió d'aquesta circumscripció.
Aquesta lluita políticolinguística es perllonga des d'abans del 2003. Les eleccions haurien de celebrar-se abans de la fi del pròxim mes de juny però un seguit de dirigents flamencs consideren que serien inconstitucionals ja que el Tribunal Constitucional belga va exigir el 2003 la escissió per abans del 2008. El principal escull en el camí cap a la independència de Flandes és la ciutat de Brussel·les, la qual els partits flamencs no volen perdre de cap de les maneres encara que la majoria de la seva població sigui francòfona. Volen, per tant, que Brussel·les sigui la capital de Flandes i proposen que sigui gestionada de manera paritària entre Flandes i Valonia.
El futur de Brussel·les i Valònia
L'actual president de la regió de Brussel·les, el socialista francòfon Charles Picqué, té ara com a prioritat "blindar" l'estatut de la seva regió per evitar que sigui absorbida per Flandes, i acusa la majoria flamenca d'atacar "les tres bases de la unitat del país": el respecte als drets de la minoria francòfona de Flandes (pels flamencs es tracta de "privilegis"), els mecanismes de la Seguretat Social, amb tot el que suposa de transferències de diners, i Brussel·les.
L'expresident de la regió de Valònia, Robert Collignon, socialista, segurament reflecteix el pensament de part important de la classe dirigent valona quan declara que "caminem cap el moment en què una majoria de flamencs reclamaran la separació", i es pregunta que "si el 50% dels flamencs volen la seva independència, com podria estar-hi en contra? No estem condemnats a viure amb gent que no ens vol...penso (pels valons) amb una associació amb el poble francès, al qual tantes coses ens uneixen".
Sobre Brussel·les diu que es podria proposar a la gent de la capital una associació, però "voldria que fossin més solidaris amb els valons". Queda clar que les classes dirigents flamenques, valones i brussel·leses no li veuen gaire futur a l'actual Bèlgica federal i així ho reflexa la premsa internacional.
