L'historiador i professor universitari, Joan B. Culla, ha explicat a un article que a Bèlgica la política porta mig segle "dominada pels plets identitaris i els litigis simbòlics" i que no obstant això "cap dels dos bàndols va voler desqualificar a l'altre acusant-lo de nacionalisme vuitcentista, supremacista, excloent o racista".

"Atès que, des de fa molts decennis, tots els gabinets belgues són coalicions cada vegada més multipartides i laborioses d'ordir, a cap dels seus integrants li passa tan sols per la imaginació promoure polítiques recentralitzadores ni lleis per belguizar a cap de les comunitats que formen el regne" ha continuat explicant. Culla ha subratllat que a Bèlgica no hi ha "ministres com Wert, com Montoro o com García- Margallo" i que "tampoc no circulen per allà èmuls d'Aznar ni de Rajoy". 

En aquest mateix paral·lelisme, l'autor de l'article ha explicat que els jutges i els tribunals belgues "no solen interferir en l'exercici de les competències educatives de les tres comunitats lingüístiques, la flamenca, la francesa i la germanòfona" ni tampoc no dicten a aquestes "en quin idioma ha d'impartir una o altra assignatura". "No, Espanya no és Bèlgica . Però, si la cultura política espanyola s'assemblés a la belga, a Catalunya hi hauria ben pocs independentistes" ha conclòs.