i anar desapareixent a poc a poc  per si sola com a conseqüència de la cessió de més competències a les regions. 

Bèlgica té un govern de coalició amb tres formacions: els democristians del CD&V, l'Open VLD i els nacionalistes flamencs del N-VA, els que van treure més escons. L'Executiu està liderat pel liberal francòfon Charles Michel del Mouvement Refórmateur.

La independència de Flandes tornaria a situar-se així a l'agenda del partiti nacionalista Flamenc, N-VA, que l'any 2014 va prometre deixar de banda aquest tema durant tota la legislatura per tal de poder formar govern. El seu líder, Bart de Weber, ha afirmat que torna a considerar prioritària la ruta cap a la fi de Bèlgica.

Pel que fa al procés català el ministre d'Interior belga, Jan Jambon, també del partit independentista flamenc, ha reconegut que "no reconèixer la independència catalana tindria conseqüències per al seu partit" ja que no es poden permetre el risc "de perdre la seva credibilitat". 

Tot sembla indicar que la N-VA voldria  aprofitar l'impuls independentista català per guanyar suports de cara als comicis belgues del 2019. Així, la seva intenció és que Bèlgica reconegui legalment a la futura Catalunya independent.Per a això, asseguren algunes fonts, el partit independentista flamenc, hauria pressionat els seus socis de govern perquè realitzessin una declaració institucional. Cosa que, almenys de moment, els seus col·legues no estarian disposats a fer.