A tal efecte, està a punt d'aprovar un conjunt de mesures i accions per fer front a aquestes xarxes de reclutament de gihadistes que van a combatre a Síria o per l'amenaça terrorista que suposa el retorn de tots aquests gihadistes a aquell país.

França és, sense cap mena de dubte, el país europeu amb un major nombre d'immigració musulmana i el nou govern francès de Valls estima que aproximadament 300 francesos es troben actualment lluitant en el conflicte civil de Síria, 130 més estan en trànsit cap a aquella zona i 130 més han tornar a França després de lluitar un temps en aquell país. Altres països europeus també han mostrat la seva preocupació per aquest fenomen i han començat a prendre mesures per fer-hi front.

Per exemple, Bèlgica estima que al voltant de 150 ciutadans belgues es troben actualment a Síria, mentre que els serveis d'intel·ligència dels Països Baixos estimen en 100 el nombre d'holandesos que estan lluitant a Síria i 30 el dels gihadistes retornats, els quals estan sent degudament monitoritzats pels serveis de seguretat d'aquell país. L'International Centre for the Study of Radicalisation del King's College de Londres, va publicar fa aproximadament un any un informe en el que assegurava que des de principis de 2011, entre 135 i 590 musulmans europeus havien estat reclutats per lluitar per a la gihad a Síria, la qual cosa representava entre el 7% i l'11% dels combatents estrangers en aquell país.

L'Estat espanyol és un altre país europeu amb un elevat nombre d'immigració musulmana, per la qual cosa tampoc n'està al marge. Un estudi recent del professor Fernando Reinares per al Real Instituto Elcano, estima que almenys 17 persones amb residència a l'Estat espanyol han viatjat a Síria per unir-se a organitzacions gihadistes per lluitar o entrenar-se, dels quals 11 eren espanyols i els altres 6 restants, marroquins amb residència legal, amb edats compreses entre els 16 i els 49 anys, la majoria casats i sense una trajectòria gihadista significativa prèvia. Tot i això, els serveis d'intel·ligència espanyols creuen que el nombre pot ser molt més elevat, especialment després del desmantellament de la xarxa gihadista a Ceuta el passat mes de març, la qual s'encarregava de reclutar simpatitzants a Ceuta i Marroc per combatre a Síria o a altres països.

Rachid Wahbi, un taxista ceutí de 32 anys, casat i amb dos fills, és considerat el primer gihadista espanyol mort en combat en el conflicte sirià. Quan es va confirmar la seva mort, el mes de juny de 2012, desenes de persones es van concentrar en el seu habitatge de Ceuta (proper del lloc on estava ubicada l'esmentada xarxa desmantellada) per retre homenatge a aquest màrtir de la gihad. També cal recordar el cas de Nuredin, un noi ceutí de 16 anys, el qual tot i ser menor d'edat, fou captat per les xarxes gihadistes per incorporar-se a la lluita armada contra el règim de Bachar el Asad a Síria.

I, finalment, no oblidem la detenció recent d'Abdeluahid Sadik Mohamed a l'aeroport de Màlaga, considerat el primer gihadista espanyol retornat de Síria, el qual va tornar a l'Estat espanyol després de vuit mesos de lluitar a aquell país. Hem de tenir en compte que el perill potencial d'aquests gihadistes retornats és enorme, ja que es tracta de persones molt instruïdes, profundament ideologitzades i perfectament preparades per perpetrar un atemptat en qualsevol moment en sòl europeu, a banda d'esdevenir una icona per a altres simpatitzants que vulguin adherir-se a la causa gihadista.

Les tres vies de captació més habituals per les xarxes gihadistes són els llocs de culte radicals, el proselitisme en els centres penitenciaris i la propaganda i l'intercanvi personal a través d'Internet. Tot i que actualment aquests tres canals de reclutament solen ser objecte d'una atenció especial per part de les forces i cossos de seguretat estatal, dites xarxes aconsegueixen encara captar un gran nombre de persones. És necessari, doncs, que els serveis d'intel·ligència puguin identificar i acotar aquestes vies que freqüentment són aprofitades per aquestes xarxes gihadistes per captar recursos materials, però sobretot humans.