Ara per ara és un fet que allò que passa a Espanya ens pot afectar. Però no ens pot distreure del nostre full de ruta. Ens trobem a molt pocs mesos del repte més important de la nostra nació en els darrers segles: el 9 de novembre i el nostre dret a decidir.
El que passi a Espanya no canviarà en res la nostra voluntat de sobirania i dignitat. En tot cas hauria d'afectar l'Estat: les seves estructures tindran clar que Catalunya --i Euskadi-- vol ésser. El futur rei Felip VI pot intentar fer ofertes o fer de pont entre els unionistes, els lobbies i els poderosos amb el sobiranisme. Però haurà d'entendre que la majoria social del país ja ha passat pantalla de l'Espanya una, grande y libre. I si Felip no accepta aquesta realitat, el futur monarca pot arribar a converir-se en Felip el Breu. Li cal, doncs, connectar amb la Catalunya real.
A l'Estat i als seus poders els hi cal, també, una gran reflexió. Espanya ja no és el que ells hi tenen al seu imaginari. La seva Constitució, feta sota la vigilància dels sabres i els franquistes, avui dia ja no és representativa: un 70% dels ciutadans de l'Estat no la va votar i el model que va instituïr-se està saltant pels aires. A més, el bipartidisme està en crisi, la monarquia també així com totes les institucions de l'Estat --entre elles la cúria del dogma de fe del Tribunal Constitucional, que està obsolet i desprestigiat.
L'Estat es troba en plena crisi i, abans que es provoqui un daltabaix, els hi cal fer una gran reforma. L'aportació que podem fer els catalans al futur del nostre veí, Espanya, és respectar la seva opció i desitjar-li el millor per la seva nació. I a Felip VI, des de Catalunya, li podem oferir un bon veïnatge i molts i molts acords per tal de construir junts una Europa forta i democràtica.
Convindria que Mas el 18 de juny estigui de visita als EEUU: és més urgent que la primera potència mundial ens vegi amb bons ulls"
No ens distraguem, doncs. Ara ens toca preparar l'Onze de Setembre per juntar-nos de nou i agafar-nos de les mans altra vegada per oferir al món la imatge de la Catalunya real que vol ésser una nació respectada en el concert dels estats. Reforçem la nostra societat civil, defensem les nostres estructures d'estat --ensenyament, sanitat, CCMA, Policia-- i les nostres forces polítiques compromeses amb el dret a decidir. I esperem una vegada més que s'hi incorporin, d'alguna manera, les bases històriques del PSC així com tot el món empresairal que no depèn del BOE ni dels seus empleats ni lobbies.
A Catalunya ens hem deslligat d'Espanya política i mentalment, aquesta és la nostra fortalesa. No ens deixem influir, doncs, i no ens distraguem en debats que no són els nostres. Per tot això expressat, convindria que el President Artur Mas el dia 18 de juny, com ja té previst, estigui de visita als EEUU: és més urgent que la primera potència mundial ens vegi amb bons ulls i comenci a creure en les nostres reivindicacions.
