que els ha afavorit obertament, CDC necessita enfrontar-se a la realitat del descens continuat i a la manca de lideratge, i afrontar el fet que no pot repetir operacions com les del 26-J que, per salvar un candidat impresentable i una estructura de partit inservible, s'han utilitzat tots els actius del partit posant-los en risc, com s'ha fet en aquesta campanya electoral amb la participació d'Artur Mas i del president Puigdemont.

CDC necessita canviar lideratges, maneres de fer, vicis del passat i acabar amb les dependències dinàstiques. Hi ha una nova saba de dirigents, procedents de la JNC i del món municipal, i el més important de tot, hi ha un part dels electors de Catalunya que se senten representats per una força com Convergència, i això no és poc. Però cal una catarsi feta amb cirurgia i valentia.

Al setembre, el president Puigdemont, l'única carta ascendent del món de Convergència, se la jugarà amb una moció de confiança. El Procés necessita que se'n surti, perquè tot i que ara la punta de llança de l'independentisme siguin els republicans, els convergents són necessaris, són imprescindibles i sense ells és impossible la culminació del Procés i la independència nacional.

La reestructuració, amb la creació d'una nova força política que representi l'espai convergent, és possiblement necessària però no tindrà massa sentit una vegada assolida la independència nacional, en la qual els sectors moderats i liberals caldrà que tinguin una opció pròpia, els socialdemòcrates s'hauran d'entendre amb els republicans i agafarà força Demòcrates, que pot recollir una part de l'espai que ha representat Convergència i Unió des de la transició democràtica. L'experiència de Demòcrates hauria d'influir en Convergència, el seu futur i el procés que caldrà fer per consolidar un centre nacional català.