A més a més, tenim  una Esquerra Repúblicana que  gaudeix en aquests moments de la tranquil.litat i cohesió interna més important dels últims anys fet que  li permet continuar  sent la punta de llança del moviment sobiranista. Però en tot aquest entramat  hi ha una peça fonamental i decisiva la que representen els convergents i els democratacistians que d'uns mesos ençà trontolla. Per una banda Unió Democràtica sembla condemnada a desaparèixer i per l'altra els convergents continuen embolicats amb bregues i tensions internes de les seves diferents famílies polítiques.

En primer lloc trobaríem  els convergents històrics que no s'avergonyeixen de ser pujolistes i que en l'actualitat estan desorientats i en segon  l'ala més conservadora que va perdre el passat congrés refundacional que es queixa perquè creu que el seu espai no està prou representat en el si de la direcció actual. En tercer lloc hi haurien  els lliberals, que tot i no ser majoritaris en el si de la formació, gaudeixen d'una infraestructura i uns mitjans propis així com relacions internacionals que els fan més importants qualitativament que no numèricament parlant. Un altre sector seria el clarament independentista i socialdemòcrata que ha perdut influència però continua mantenint les seves posicions i finalment existiria  el que podríem titllar de "l'entorn Mas" que es resisteix a  la pressió de la resta de sectors del partit que li exigeixen des de fa temps altres maneres de fer i canvis de lideratges.

A tota aquesta amalgama de famílies li hauríem d'afegir un nou element: la irrupció de la figura del president Puigdemont que ha estat una sorpresa fins i tot pels mateixos convergents, doncs ha creat equips de presidència que han trencat amb els esquemes d'actuació autoritària del passat. Així doncs, quest garbuig de sectors, tendències i persones provoca inestabilitat a una força cabdal pel sobiranisme i que avui per avui continua sent imprescindible per al Procés.

Cal doncs que els convergents trobin la fórmula per consolidar-se internament per tal de poder ser un interlocutor vàlid per continuar treballant en el si del bloc sobiranista, però cal també , que els convergents tinguin en compte que ja existeix una nova força política que, amb noves maneres de fer i estructures democràtiques modernes, ja no només recull el sector d'UDC escindit sinó que dia a dia incorpora persones i sectors cansats de les maneres de fer dels partits polítics tradicionals, els Demòcrates de Catalunya. Els convergents , per tant, hauran de comptar amb aquests si volen continuar ocupant l' espai de centre, centre-dreta i centre-esquerra que fins ara únicament ells havien ocupat.

Tinguem-m'ho clar el sobiranisme necessita sumar-los a tots:  un espai convergent i els nous demòcrates fort, una esquerra republicana amb la mateixa línia ascendent d'ara i un seriós i responsable espai de l'esquerra revolucionària com el de la CUP. Sense oblidar-nos que caldrà trobar la fórmula per incloure , almenys a una part, dels anomenats "comuns".