El 26-J hi ha unes eleccions que no són les nostres, però que, a la vegada, poden condicionar - i molt- el futur del Procés. Com ja hem dit altres vegades, el Col·lectiu Joan Crexell creu que una victòria de les forces progressistes a l'Estat suposaria una frenada i una dilatació d'anys per al Procés, doncs les propostes d'una reforma constitucional impossible i d'altres promeses en referència a la llengua i a la cultura no serien més que un intent de desmobilitzar la majoria social sobiranista.
És dur per a aquest col·lectiu mantenir aquesta postura, perquè la majoria dels seus membres són gent progressista i d'esquerres, a qui evidentment els repugna un Govern del PP i Ciutadans -un ariet de l'espanyolisme més ranci i de les clavegueres de l'Estat-, però el Procés necessita la confrontació ideològica i nacional amb un Estat que, amb la seva actitud, fomenti que la majoria social del país en vulgui marxar.
Cal, doncs, que els partits sobiranistes i la societat civil que els dóna suport es preparin per al proper mes de setembre, que serà la represa del Procés"
Per això quan se'ns parla del 26-J hi ha diversitat d'opinions entre els membres del Col·lectiu. Uns haurien volgut una llista unitària de tots els sobiranistes, altres veuen en aquesta possibilitat una nova maniobra de CDC per torpedinar la possible victòria electoral d'ERC. D'altres, pensen que CDC es fa l'haraquiri presentant de cap de llista novament un home cremat i coresponsable dels enfrontaments entre sobiranistes com Quico Homs. Sort de persones en la seva llista com Carles Campuzano, el mateix Artur Mas, que s'ha vist obligat a tancar la llista, o el candidat pel Senat, Miquel Calzada, un home respectat per tot el sobiranisme. Si CDC torna a fracassar el 26-J haurà de prendre mesures molt serioses amb Quico Homs i el seu equip.
ERC repeteix l'experiment amb Gabriel Rufián i el veterà i incombustible Joan Tardà. Són una bona opció, però caldria haver-los reforçat amb persones de diferents perfils professionals, que haurien donat més solidesa a la candidatura. Amb tot, representen la veu del sobiranisme a Madrid, sense concessions.
Si el 26-J guanya PP i Ciutadans, i més trist encara, si els hi dóna suport el PSOE, caldrà anar a la confrontació"
Cal, doncs, que els partits sobiranistes i la societat civil que els dóna suport es preparin per al proper mes de setembre, que serà la represa del Procés, i no sols per la celebració una altra vegada de la Diada de l'Onze de Setembre, que cal que sigui una nova demostració de força i unitat, sinó també perquè els terminis establerts començaran a esgotar-se i caldrà concretar en el nou marc polític espanyol quin és el full de ruta i fins a on estem disposats a arriscar tots plegats.
Si el 26-J guanya PP i Ciutadans, i més trist encara, si els hi dóna suport el PSOE, caldrà anar a la confrontació. I les paraules del president Puigdemont a un diari britànic dient que estava disposat a anar a la presó pel Procés es poden concretar amb inhabilitacions de les més altes instàncies del país i d'exmembres de la presidència i del Govern de la Generalitat. Es produirà l'anomenat "xoc de trens"? Caldrà reaccionar?
Veiem, doncs, què passa el 26-J. Aneu a votar les opcions sobiranistes, però prepareu-vos per la nostra lluita del mes de setembre.
