A més a més,   la seva acció política  i de govern gaudeix de l' acceptació generalitzada.  Ambdós, a més a més,  ens han sorprès, Puigdemont pel seu domini comunicatiu i Junqueras causant un fort impacte en el  món  econòmic i financer per la seva creativitat i seriositat.

El govern que ens ha de portar a la independència hauria de ser més plural. Aquest hauria d'incloure algun representant de Demòcrates de Catalunya i algun independent de prestigi que  aportés credibilitat i pluralitat"

Què ha passat perquè aquesta percepció hagi canviat respecte a Artur Mas i el seu equip?

Pel que fa al president Mas es manté un gran respecte cap a les seves actituds i passes endavant sobretot en relació a la seva feina al voltant del Procés. Però ara també està sortint a la superfície les deficiències de les seves maneres de fer  i sobretot la nefasta actuació del seu entorn encapçalat per Quico Homs i un equip de "xixarel·los". El propi Mas n'és conscient  i més  encara CDC que ha començat a despendre's de l'estil  i les maneres de fer d'Homs i el seu entorn. El nou partit vol des del principi deixar enrere l'etapa precedent i els seus vicis adquirits fins al punt que si s'haguessin produït unes terceres eleccions espanyoles, de ben segur, que  Quico Homs no hauria estat el seu candidat.

Aixi, tot i que Homs  ja havia estat senyalat com el gran problema dels últims anys s'ha salvat pel pacte que ha portat Rajoy de nou a la Moncloa i per la seva elevació "a màrtir de la pàtria" pel seu processament pel 9-N. Pel que fa als membres que conformaven el seu equip de comunicació han tornat al món privat i dels "negocis" tot aprofitant els contactes assolits durant la seva etapa al govern. Eliminat, doncs, el factor Homs Mas ha quedat aïllat i fins i tot gairebé desaparegut política i mediàticament parlant.

Per la seva banda Puigdemont i Junqueras consoliden cada dia més  els seus respectius equips més propers. Tot i això, continuen encapçalant, no ho oblidem, un govern fet a mida i a dit per l'anterior president.

Tot plegat ens fa preguntar-nos si davant del gran repte que representa un procés cap a la independència amb data de referèndum inclosa (setembre del 2017) aquest és el govern més adient o si caldria reformar-lo posant al capdavant de cada departament persones capaces d'aguantar el xoc de trens amb l'estat. Això no vol dir que entre les persones que conformen en l'actualitat l'executiu català no n'hi hagi de valides per a fer front a aquesta etapa. Així doncs, seria bo que Puigdemont i Junqueras  configuressin un nou govern. Un nou govern sense cap mena de fissura ni desconfiança. Creiem, d'altra banda,  que el govern que ens ha de portar a la independència hauria de ser més plural. Aquest hauria d'incloure algun representant de Demòcrates de Catalunya i algun independent de prestigi que  aportés credibilitat i pluralitat.

Ara ambdós els tocarà enfrontar-se a tots aquells, fins ara dorments, que protagonitzaran cants de sirena per tornar a les polítiques del "peix al cove" i per intentar tornar a fer-nos creure en la possibilitat d'una Espanya plural.

Que vagin  en compte ! L'Estat té un pla i quan li convingui  activarà els "de Alfonso" i aquests  són més dels que voldríem.