Diversos membres del Col·lectiu Joan Crexell han assistit a diferents actes dels sectors que es postulen per dirigir la refundació o el nou partit que sorgeixi de Convergència Democràtica. I la sorpresa de tots ells ha estat l'absència en el debat del full de ruta i el Procés cap a la nostra plena sobirania nacional.
Discursos ben articulats, però tots ells dirigits a col·locar l'herència convergent en mans de liberals, conservadors, democratacristians o socialdemòcrates, sense parlar o explicar la seva postura envers el Procés, si no se'ls preguntava expressament. A més, ens ha fet pensar molt que es referissin al president quan parlaven de Mas, mentre que quan parlaven de l'actual president es referien a Puigdemont. Encara, en l'imaginari col·lectiu convergent, la figura de Mas segueix superposant-se.
És evident que hi ha un sector oficialista anomenat "aparell" o "pujolistes", encapçalat per Jordi Turull, atenallat per Quico Homs i Lluís Corominas, que li fan perdre força i independència quan havia aconseguit reforçar-se amb persones com Miquel Buch i altres representants territorials.
I apareix un nou actor, que sorprèn, que és acceptat i que posa en evidència, sense voler-ho, les equivocacions i les maneres de fer del passat"
El sector socialdemòcrata segueix encapçalat pel descavalcat Josep Rull, fet conseller per treure'l de la cursa convergent, però que continua tenint una forta influència en persones com els potents Carles Campuzano al front de Madrid, o l'home fort del municipalisme, Jaume Ciurana. Hi ha la incògnita de Neus Munté, ideològicament socialdemòcrata, però que navega estimada per tothom.
El bloc que cada dia es consolida més és el format pels moderats, encapçalats per Germà Gordó, i els liberals de Marc Guerrero, David Madí, Carles Flamerich, etc. Aquest sector disposa de molts suports externs en l'estructura territorial de les diputacions catalanes i sectors fàctics del poder econòmic i financer.
És doncs, un problema que, enmig del Procés, CDC estigui en ple debat intern i amb opcions personalistes o de debat ideològic"
Tot aquest entramat d'opcions estaven més o menys controlades i beneïdes per Artur Mas, que es volia configurar com el líder espiritual de la nova Convergència. Però aquesta estratègia ha començat a fer aigües i Artur Mas sent cada dia més la solitud del despatx de CDC i del Palau Robert.
I apareix un nou actor, que sorprèn, que és acceptat i que posa en evidència, sense voler-ho, les equivocacions i les maneres de fer del passat. El president Puigdemont és l'aire fresc. Té un nou tarannà i és lògic que hagi irromput amb força en el debat intern de CDC i el seu futur, perquè ha tingut la virtut, també, de mantenir una certa distància i a la vegada mantenir el full de ruta i el Procés, i ha millorat ostensiblement les relacions amb ERC i la CUP. També ha sabut donar confiança a la societat civil organitzada que no es repetiran tuteles ni xantatges del passat. Com molt bé ha dit el president Puigdemont: "s'han acabat els projectes de grans lideratges personals. És l'hora del lideratge en xarxa, a través de la gent que està al peu del carrer en els municipis i la societat".
És doncs, un problema que, enmig del Procés, CDC estigui en ple debat intern i amb opcions personalistes o de debat ideològic. Perquè ara el que toca és aconseguir la independència nacional i, en el cas de Convergència, quan l'hàgim assolit, serà el moment de dir si són conservadors, liberals o socialdemòcrates.
