La sentència del TC sobre l'Estatut, una resolució política decorada jurídicament, finiquitava el que va ser un dels intents del procés constituent per donar sortida als desitjos de poder polític i reivindicacions dels fets nacionals de Catalunya, Euskadi i Galícia. A grans trets, venia a dir allò de "Com sou i voleu ser, no hi cabeu".
La reforma exprés de la Constitució, pactada per PSOE (amb el PSC inclòs) i PP, enterra definitivament aquell esperit i desig. Ja no es tracta només de no deixar avançar ni un pas més, sinó que ara ens diuen: "haureu de recular".
I per si fos poc, i per esvair dubtes, la decisió judicial sobre la immersió lingüística - una conseqüència més d'aquest atrevir-se amb Catalunya instal·lat d'un temps ençà- ens demostra que aquest recular que volen dur a terme engloba aspectes bàsics, com la llengua.
L'anomenat esperit constituent ja no dóna més de si. S'ha acabat. I davant d'això no es pot caure ni en la contemplació d'alguns, ni en el servilisme i la resignació d'altres. Al contrari! Per aquí no hi podem passar ni ens ho podem empassar.
L'estratègia del catalanisme durant tot el segle passat i principis d'aquest consistia en una aposta decidida i activa per ajudar a fer una Espanya democràtica, moderna i europea, perquè creia fermament que d'aquesta manera hi podríem ser tal i com volem ser: una nació plena. Si aquesta aposta ha resultat fallida, cal començar-ne una de nova per assolir l'objectiu.
Acaba un camí que no dóna més de si, que no té sortida, i en comença un altre. Un de nou. El de "nosaltres a la nostra", el de "Som una Nació, nosaltres decidim". I aquest nou camí, per ser nou, amb totes les incerteses que genera com a tal, cal fer-ho amb passos ferms i sòlids. Uns passos que aglutinin, cadascun d'ells, una gran majoria que els faci impossibles d'aturar. Això sí, amb tanta serenitat com intel·ligència, sense que ens corri més el cap que les cames, perquè llavors podem caure i tornar a recular.
Passos ferms i sòlids que ens assegurin malgrat totes les dificultats - que n'hi hauran i moltes - anar endavant cap a la plenitud nacional de Catalunya.