Però aquí, a Catalunya, recordem molt bé les declaracions que la Ministra va fer allà, a Madrid, quan va sortir la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut el juny del 2010. Per a la Ministra, igual que per a la resta del Govern espanyol, aquesta sentència que qüestiona l'ús del català en la vida pública, que ens nega la identitat com a poble i que ens considera com una regió més dins de l'Estat espanyol, no és pas tan dolenta i per això s'ha d'acatar.

I, ara, ens vol fer creure que Catalunya és la seva prioritat. El subconscient, però, la traeix, no només perquè quan en parla la considera com una Comunitat Autònoma més dins del conjunt de l'Estat espanyol, sinó perquè sempre diu que "el que és bo per a Catalunya és bo per a Espanya". Amb això demostra la seva gran habilitat per fer plantejaments reduccionistes a l'hora d'analitzar la situació política, social i econòmica de Catalunya. És una experta simplificant, reduint i situant els problemes del nostre país en l'eix dreta i esquerra i obviant qualsevol referència a l'eix nacional.

Serà difícil que, malgrat els malabarismes, ens creguem les seves propostes. Ni els seus votants no se la creuran"

Una de les propostes de la Ministra és fer més visible el grup dels socialistes catalans al Congrés dels diputats. Per fer això no cal tenir grup parlamentari propi perquè, segons ella, els socialistes catalans ja han demostrat que poden treballar per Catalunya. Com a exemple explica que van impedir un acord, entre el PP i el PSOE, sobre la Llei de Ports, perquè envaïa competències contemplades a l'Estatut. Només faltaria, senyora Chacon, que els socialistes catalans haguessin donat suport a un acord en contra de l'Estatut i del Govern de la Generalitat, presidit pel seu company, José Montilla.

També proposa la creació de l'administració tributària de Catalunya, amb la participació de l'Estat i la Generalitat, el reconeixement de l'esforç fiscal de Catalunya que li permeti mantenir el mateix lloc en l'ordre de renda per càpita, un cop descomptat allò que paguem a l'Estat, i la creació de mecanismes per compensar les decisions del Govern espanyol que alterin els comptes de la generalitat. D'aquestes antigues propostes, rescatades de l'Estatut aprovat el 2006, i convertides en l'estrella del seu programa econòmic, en diu Pacte Fiscal Federal.

Evidentment, ni una d'aquestes propostes, contemplades a l'Estatut, s'ha dut a la pràctica, com tampoc no s'hi han dut la major part de promeses que han fet a Catalunya la dreta i l'esquerra espanyoles, tant li fa si s'han fet durant els dies del bon tarannà de Zapatero o durant els dies de la intransigència del PP. Per això serà difícil que, malgrat els malabarismes de la Ministra, ens creguem les seves propostes i la seva candidatura. Em sembla que aquest cop ni els seus votants no se la creuran.