El Govern de la Generalitat de dalt ha esgotat el seu relat del pacte fiscal sense previsions d'obtenir cap millora en el finançament i amenaça amb tornar a posar en marxa la factoria de ganxos electorals amb noves metàfores.

És un Govern que ha passat de predicar una transició nacional els dies festius, a segellar aliances amb el PP els feiners. Un PP a qui, per altra banda, no es pot retreure haver dissimulat mai quin objectiu persegueix: fer-nos mediocres econòmicament i assimilar-nos nacionalment. El Govern de Mas arriba a mitja legislatura amb fracassos en tots els fronts: la demanda d'un rescat que suposa una pèrdua d'autogovern sense precedents, retallades (en part inevitables i en part dogmàtiques) que han acabat d'enfonsar l'economia, conselleries sense cap projecte nou en els respectius àmbits i una política d'aliances erràtica i contradictòria amb el seu propi discurs.
Fer política hauria de ser tenir bones idees i saber reunir els mitjans, o el poder, per aplicar-les"
Estem davant un panorama altament inestable que, segons tots els analistes i segons reconeix el mateix Govern, podria precipitar eleccions anticipades. Però aquestes no serien res més que una altra fugida endavant si els qui hi concorren ho fan amb el mateix programa o amb petites variacions argumentals.

Esperem alguna cosa més que la política de les declaracions del dia, passar les setmanes i empènyer els anys. Que no s'esforcin, és en crear nous contenidors de conceptes (pacte fiscal, transició nacional,...) sorgits d'enquestes qualitatives i aprovats en exàmens demoscòpics. Fer política hauria de ser tenir bones idees i saber reunir els mitjans, o el poder, per aplicar-les. Els bons polítics són aquells que no obliden cap de les dues condicions.

La crisi ha posat ha obert els ulls a molts ciutadans i ciutadanes per a sumar-se a una nova majoria que creu en el país, que creu en la viabilitat i en la necessitat d'una nació catalana independent, que ens exigeix alternatives concretes, il·lusionadores i guanyadores. Que ens exigeix fermesa i, sobretot, capacitat per fer realitat una bona idea, com és la independència.

A la política catalana, que ha viscut molts anys en un món empetitit de declaracions i escenificacions, li ha arribat l'hora de jugar amb els grans. El pacte fiscal era una marca enginyosa i efectiva com a ganxo electoral en el petit món autonòmic, però la crua realitat l'ha deixat obsolet en dos dies. Una nova marca no, si us plau. Ara toca unir totes les forces per assolir la independència, dir-ho clar i sumar totes les capacitats per fer-ho possible.

El pacte fiscal ha mort. Visca la República Catalana!