Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 27 de d'octubre del 2014 | 18:31
Opinió
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història

Neofranquisme fatxenda

Una de les fal·làcies amb què sovint es vol negar el dret dels catalans a pronunciar-se explícitament sobre la seva relació amb Espanya consisteix en afirmar que, finalment, els catalans s'autodeterminen cada vegada que hi ha eleccions.

És una d'aquelles frases fetes que, en llavis dels dirigents neofranquistes que dirigeixen l'Estat, no deixa de ser una broma de mal gust. Una broma que acompanyen amb l'afirmació, insultant per qualsevol intel·ligència mitjana, que gràcies a la Constitució els ciutadans de l'estat gaudeixen d'un règim de llibertats o que el president Mas, o qualsevol president de la Generalitat de Catalunya, n'és president mercès a la pròpia Constitució.

En aquest pensament, que han volgut estendre per tot el territori que governen, llibertats i drets són atorgaments del poder, graciables. El poble, tant català com espanyol, no són detenidors de cap sobirania, sinó subjectes d'un règim paternalista que, per voluntat pròpia, els atorga el gaudi de certes prerrogatives, òbviament limitades. Així és normal que entenguin les manifestacions del descontentament popular, no només català, com un rebequeria pueril, pròpia de ments limitades.
Un Estat que no ha fet un reset en la filosofia del poder que l'amara, no pot més que entendre el ciutadà com a súbdit"
Els podria posar multitud d'exemples, des de decisions preses per "responsabilitat", més enllà del que haguessin ofert als seus programes electorals, fins el menysteniment, o directament menyspreu, de les mobilitzacions catalanes o la prohibició de la consulta; per acabar-ho d'adobar amb l'afirmació del mateix senyor Rajoy que, als catalans, no els convé votant tant.

Un Estat que no ha trencat amb un passat opressiu, que no ha foragitat les elits dirigents i que no ha fet un reset en la filosofia del poder que l'amara, no pot més que entendre el ciutadà com a súbdit i el poder com un dret diví. En aquest pensament, les eleccions només serveixen per construir dictadures a termini, i determinar quina de les elits de la llotja del Bernabeu passa a ser dirigència visible.

Potser és arribada l'hora de donar sentit a les eleccions com procés autodeterminatiu, i emplenar de significat el que ha estat emprat per negar-nos el dret a decidir, directament, sobre una qüestió concreta, el nostre futur com a poble. Ajornar-les més enllà d'uns pocs mesos, o setmanes, no fa més que enfonsar el país en una situació cada cop més insuportable. És una qüestió de dignitat, però no únicament. També és una qüestió de supervivència.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Manuel Pérez Nespereira
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història
Opinió · Política
26 J Eleccions, promeses i divorcis
Opinió · Política
Noves eleccions. Velles disjuntives
Opinió · Política catalana
Menyspreu i repressió
Opinió · Política
Llibertat
Opinió · Política catalana
Lliçons. Macià i Pujol.
Opinió · Política catalana
Democràcia a positivista
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Notícies relacionades
Opinió · Política
26 J Eleccions, promeses i divorcis
Opinió · Política
Noves eleccions. Velles disjuntives
Opinió · Política catalana
Menyspreu i repressió
Opinió · Política
Llibertat
Opinió · Política catalana
Lliçons. Macià i Pujol.
Opinió · Política catalana
Democràcia a positivista
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió ·
Tornar al pensament (?) únic
Opinió ·
Diari de campanya d'un republicà. Fraternitat
Opinió ·
Diari de campanya d'un republicà. Igualtat
Indica publicitat