Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 15 de d'abril del 2015 | 16:52
Opinió
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història

Metamorfosis

Vivim uns temps especialment accelerats. Massa, diria jo. Allò que fa dos dies era dogma de fe esdevé, avui, una opinió.

Els canvis en les declaracions públiques, els camins cap a posicions conservadores, o cap a no posició, tenien abans una durada que permetia veure la ruta amb els accidents que havien ocasionat aquesta caiguda del cavall. Ara, no. Són fets tan ràpids que caldria qualificar-los de lumínics.

Per exemple. La gent de la meva edat recordarà com el PSOE de Felipe González va passar del "No" a l'Otan del 1982 , al "Sí, i tant" de 1985. Al "dementres", van poder veure les pressions rebudes, el gir del discurs, la manipulació de les declaracions prèvies, vaja, un relat que, ens agradarà, o no, però explicava el canvi d'actitud.

Ara, agafin vostès el cas Podemos. No fa més que uns mesos eren els abanderats de la lluita per la regeneració democràtica, flagel de castes i similars, enemics acèrrims i irreconciliables de Fons Monetaris i capitalismes globals, i denunciadors incansables de deutes externs. En aquests pocs mesos el canvi ha estat copernicà. Sobre la regeneració democràtica, només cal que donem la paraula als "crítics", alguns d'ells fundadors de la formació, perquè ens comentin el tracte rebut, sobre el deute extern ara sembla que només el volen renegociar i sobre castes i similars...

Una de les coses del llenguatge és que serveix perquè la gent s'entengui. No s'hi valen excuses sobre la multiplicitat de significats d'una paraula, que certament en tenen, quan en aquesta paraula se li ha atorgat una de les accepcions i aquesta ha estat concretament i públicament exposada. Ahir el màxim dirigent de Podemos, en Pablo Iglesias, lliurava al Rei espanyol un present. Alhora, la seva organització no assistia a la commemoració del 14 d'abril, dia de la República.

En conseqüència, la República no té cap interès, mentre tinguem un monarca que complimentar. Es tracta d'un sil·logisme simple, que no és el mateix que simplista. I, simultàniament, descavalga en Felip V (segons la nostra numeració) de la categoria de "casta" El primer cas que el govern per l'esperma passa a ser democràtic.

A la política, sovint les formes són el fons. Actors sempre sota els focus de l'opinió pública, que Esperanza Aguirre tingui un conflicte amb la Guàrdia Urbana adquireix una rellevància que, en el cas d'una persona desconeguda de la mateixa edat, probablement no en tindria. Són les servituds del Poder, el mateix que atorga a qui els deté privilegis que la resta de ciutadans no posseeixin, justament per ser representants directament o indirecta d'aquests ciutadans.

L'aparició de Podemos a l'escenari polític permetia, o això semblava, donar una alternativa a la ciutadania espanyola. Nosaltres, a Catalunya, tenim el nostre camí cap l'Estat propi, i ara ells podien aspirar a quelcom diferent de la política hereva del franquisme i la transició. Doncs, llàstima. Fins i tot en això, algú els ha tornat a prendre el pèl.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Manuel Pérez Nespereira
Manuel Pérez Nespereira
Doctor en història
Opinió · Política
26 J Eleccions, promeses i divorcis
Opinió · Política
Noves eleccions. Velles disjuntives
Opinió · Política catalana
Menyspreu i repressió
Opinió · Política
Llibertat
Opinió · Política catalana
Lliçons. Macià i Pujol.
Opinió · Política catalana
Democràcia a positivista
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Notícies relacionades
Opinió · Política
26 J Eleccions, promeses i divorcis
Opinió · Política
Noves eleccions. Velles disjuntives
Opinió · Política catalana
Menyspreu i repressió
Opinió · Política
Llibertat
Opinió · Política catalana
Lliçons. Macià i Pujol.
Opinió · Política catalana
Democràcia a positivista
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió ·
Tornar al pensament (?) únic
Opinió ·
Diari de campanya d'un republicà. Fraternitat
Opinió ·
Diari de campanya d'un republicà. Igualtat
Indica publicitat