
Recordo que fa uns mesos vaig escriure sobre l'efecte Syriza a la política catalana i espanyola. En aquell moment tot eren especulacions en relació amb futur electoral d'una formació política com la que lidera el proper primer ministre Alexis Tsipras.
I diumenge a la nit coneixíem com la ciutadania grega clamava a favor d'un canvi polític que interpreto com a menys Troika (i de retruc Europa) i més Grècia. Sigui com sigui els grecs han decidit el que volen. Democràcia en estat pur. Han decidit quin futur volen pels seus fills i pels seus néts.
Els catalans tenim el proper 27S la possibilitat de decidir si volem ser un país lliure o no. Després de constatar que el món ens mira (repasseu portades de premsa internacional i feu una ullada al bullici de les xarxes socials i ho comprovareu) i també de fins on pot arribar l'Estat espanyol (no ens oblidem de la querella contra el president Mas, la vicepresidenta Otega i la consellera Rigau per haver organitzat el 9N).
És hora d'arremangar-nos. Aquestes són unes eleccions amb caràcter de plebiscit, així les llegirà el món, però sobretot així les entenem nosaltres. Volem el país en tota la seva plenitud, el projecte del nou estat de la qual som i serem tots plegats protagonistes del seu naixement, del seu reconeixement i del que suposa ser ciutadans de ple dret d'un estat normal. Abans però guanyem aquesta majoria social el proper mes de setembre!