El periodista i escriptor Rafel Nadal ha dit a un article que en el terreny de l'anhel de llibertat de molts catalans, "s'està lluny del consens, l'entusiasme, la majoria parlamentària i els pronòstics demoscòpics dels dies previs al 9-N". "No sé si CDC i ERC creuen de veritat que poden portar Catalunya a la independència barallats en quasi tot i amb pronòstics que, si van per separat, els donen amb prou feines percentatges del 25%" ha senetnciat.

A l'article El camí cap al desastre Nadal hi ha dit que tampoc no sap si "és seriós que el PSC faci tot sol propostes federals" ni si resulta "raonable" que Unió promocioni "tota sola una Confederació o que Iniciativa proposi pel seu compte un Estat lliure associat, quan les enquestes que els mesuren en solitari els deixen lluny d'un 10% dels vots": "¿Algú sosté de veritat que es pot arribar a aquests models de relació amb Espanya sense aconseguir abans l'objectiu compartit de la sobirania?"

"I en el terreny social --ha continuat--, ¿de veritat Barcelona en Comú o Podem (o la CUP) creuen que en cas de victòria tindran prou força per imposar a Barcelona o a Catalunya la justícia social que molts ciutadans reclamen? De veritat IC o el PSC poden sostenir sensatament que marcant perfil propi han aconseguit més avenços concrets per als sectors dèbils de la societat dels que haurien aconseguit promovent per una sola vegada un pacte excepcional, nacional i social a la vegada?"

Nadal ha recordat que quan els projectes de sumes unitàries "semblaven obrir-se camí van sorgir les veus que asseguraven que es posava en perill la pluralitat i l'essència democràtica" i que van "imposar la seva opinió": "Ja està, ja tenim de tot: tots els matisos socials i nacionals, totes les petites particularitats ideològiques, totes les combinacions possibles. Cada matís, un partit. Tot molt pulcre, molt plural, molt democràtic. Però ¿i la llibertat de decidir el futur de Catalunya? ¿I la justícia social? ¿I la recuperació? ¿I la regeneració democràtica?"

"No dic res que molts no hàgim dit mil vegades --ha conclòs--. Però ara les pitjors hipòtesis ja s'estan demostrant. Potser som més demòcrates i plurals que mai, però els quatre objectius compartits per més del 80% dels ciutadans de Catalunya estan més lluny que fa un any. [...] O em falla el nas o a les eleccions municipals els que s'han oposat a la unitat i als pactes ho pagaran car. I si l'endemà no rectifiquen i posen damunt de la taula consensos i propostes que responguin a l'interès general, al setembre pagaran definitivament la responsabilitat d'haver conduit Catalunya al desastre".