Per això han intentat, en setmanes, corregir el rumb: retirada de la reforma de la llei de l'avortament, propera retirada -a finals d'aquest mes- de la proposta de donar la majoria absoluta a un alcalde amb el 40% dels vots --gran coagulador de les llistes d'oposició-- i una missió discreta de 300 efectius "en segona línia" (paraules del ministre de defensa) en l'aliança militar internacional per combatre el terrorisme extremadament agressiu i efectiu de l'organització Estat Islàmic.

Aquest combat que la civilitat està lliurant contra la barbàrie. La reverberació de les manifestacions contra la Guerra de d'Iraq de la tardor del 2003 són molt presents en aquesta discreta missió que suposa una esmena a la totalitat a la foto de les Azores d'Aznar el 2003 (un home de províncies acomplexat posant assedegat de fotos amb els vicaris transitoris del poder mundial), un preu alt, altíssim.
La Moncloa sap que el principal problema és com respondre al dret a decidir dels catalans sense que 'se nos vaya la mano'"
I els catalans sense manies. La Moncloa sap que té problemes. I el Partit Popular també. Per exemple, no té candidat o candidata a l'alcaldia de Madrid a sis mesos de la firma de convocatòria del decret de les eleccions municipals. Però la Moncloa sap que el principal problema és com respondre a la demanda majoritària del dret a decidir dels catalans sense que "se nos vaya la mano" em reconeixia aquesta setmana un diputat del PP. Aquesta doctrina marianista que diu que el temps ho resolt tot no s'ha pas complert en el món de les autoprofecies complertes del món del PP.

Avui el Govern té un greu problema a menys de tres setmanes vistes. El pot resoldre a les males, pot ser. Amb un cost d'imatge internacional important i una franca reculada a Catalunya, quasi fins a la residualització. No saben com afrontar l'etern problema catalán que ara té més força i menys manies que mai. El problema catalán, a la vegada, s'ha deixat de miraments. Passi el que passi en la propera setmana --clau-- ja res serà igual.

Definició de nous espais polítics a Catalunya, un test a tocar sobre la grandesa de mira o el vol gallinaci dels partits partidaris del dret a decidir i una societat que s'indigna per no poder votar, sigui el que sigui el que vulgui votar.