Aquella mateixa setmana hi va haver Ple al Congrés dels Diputats i recordo que un diputat proper al president del govern espanyol em va dir: "prepareu-vos perquè aquest cap de setmana vindrem amb una proposta potent i seductora per a la societat catalana. I una proposta de finançament que estem treballant intensament".

Renoi, quin concepte tenen de seducció els del PP! Van venir a pronosticar les set plagues bíbliques per una Catalunya que vol votar amb llibertat. I van continuar amb el no tancat. La pregunta és: qui és l'estratega del PP?

Des de l'època del franquisme fins els primers decennis de la democràcia, el poder més nuclear de l'Estat tenia alguns catalans que ajudaven a entendre els humors, aspiracions i anhels de Catalunya. Des d'alguns ministres tecnòcrates del franquisme fins a un Carles Sentís que va ser capaç de convèncer del retorn del president Tarradellas abans de l'aprovació de la Constitució. Fet importantíssim del significat de la legitimitat històrica de la Generalitat i que avui també s'ha de recordar.
Qui són els lúcids lectors de la realitat social catalana? El ministre de l'Interior? El cap de gabinet del president del Govern?"
Després, van venir ministres socialistes i populars que llegien el que succeïa al nostre país. Amb això no vull dir que actuessin en favor dels interessos catalans, però tenien dos dits de front per saber quins camps trepitjar.

Ara, el PP té un pèssim gabinet d'anàlisis del que succeeix a Catalunya. Qui són els lúcids lectors de la realitat social catalana? El ministre de l'Interior? El cap de gabinet del president del Govern? La líder impostada del PP català?

Fa uns mesos un home rellevant de la Moncloa em va dir que el govern català es gastava milions d'euros en propaganda i agitació a favor d'entitats radicals. Vaig dir; "Ah, si? Quina per exemple?" El primer que li va sortir de la boca va ser: Òmnium Cultural. Vaig dir-li que n'era soci d'aquesta entitat radical, que el meu pare en va ser un dels fundadors de la secció de la Garrotxa i que si ell creia que Òmnium era una entitat radical perillosa és que no entenia res del que avui transforma la societat catalana.

Avui aquest home poderós de la Moncloa encara dicta l'estratègia que porta el PP a alimentar a cabassats les aspiracions de llibertat dels catalans i les catalanes.