Però en la lletra petita del seu dia a dia hi ha senyals que conviden a pensar que l'independentisme té camp per córrer nord enllà. Del govern espanyol, en canvi, n'arriben només cops de porta: ofec econòmic, instransigència democràtica, ofensiva cultural (i algun homenatge execrable a la Divisón Azul que hauria de ser considerat delicte).

Aquesta setmana a la capital comunitària hi ha hagut bones notícies. Primera. Dilluns, l'ANC va omplir de gom a gom la sala de la delegació de la Generalitat per presentar el llibre del periodista Martí Anglada. Debat intens i de profunditat. Segona. S'han posat en marxa dues noves webs, la de l'assemblea a Brussel·les, i una altra d'intressant, Carlemany, destinada a aprofundir sobre el vessant europeu de l'autodeterminació.
A les cancelleries i entre la ciutadania de molts països la batalla democràtica pel dret a decidir està guanyada"
Tercera. Dimarts, el grup socialista al Comitè de les Regions va organitzar unes jornades sobre federalisme com a via per aturar el sobiranisme. Es tracta d'un fet molt rellevant perquè s'admet obertament que el fenomen de les nacions que volen esdevenir un estat és ja en un lloc destacat de l'agenda política.

Curiosament, mentre el PS demanava treballar per pactar un marc comú que pugui donar resposta a aquesta situació, Pere Navarro deia, uns metres més enllà, que havia constat que per la UE la independència és un afer intern espanyol i instava el Govern ha confiar en la interlocució de Rajoy per defensar els interesso del país. Quart. Dijous, l'eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa, admetia que no veu malament una llista unitària sobiranista a les europees de l'any que ve.

Al nord les coses es mouen i, tal vegada, l'onada sísmica acabarà per emportar-se per endavant l'immobilisme de Madrid. I és que una conclusió és clara: a les cancelleries i entre la ciutadania de molts països la batalla democràtica pel dret a decidir està guanyada.